EL RAVAL DE SANT AGUSTÍ 2016/Cullera/ CAMÍ NOU 2020/2021SANT JUDES TADEO 20/22

----Falla El Raval de Sant Agustí 2016----
Lema: Mil batalles
Artista: Toni Pérez i Mena
Explicació: Jesús Cebrián i Fuertes

******


Benvinguts a la falla El Raval
que de Cullera som ben nascuts,
mil batalles fem en especial
criticant vencedors i vençuts.

Un any més el món ens mostrarà
tantes guerres com les que hi haurà,
històries en fresca sàtira
que el monument segur cremarà.

Per tant, començaran a gaudir
en cadascuna de les seccions;
lluites de hui, demà i d’ahir,
siguen com siguen les opinions.

Una ullada per la història
amb segura credibilitat,
i la forma declaratòria
del que mostrarà la societat.


Presideix la falla l’Arc del Triomf
on s’engalanen mil històries,
preludi de vida que confon
si creguérem que són victòries.

Construït pel gran Napoleó
com a símbol de grandesa i art,
més bé sembla ser un panteó
per les guerres d’un tal Bonapart.

Amb l’honor del seu gran Imperi
va i desfila un soldat amb tabal;
mostra el front revolucionari
convivint ací, amb El Raval.


L’exèrcit gal d’ocupació
amb els soldats en posició,
desfilen cridant formació
per enaltir la seua nació.

Manava el General Imperial
curt en la talla i cavall blanc,
de Saragossa va fugir galopant
després de tenyir Europa de sang.

La culpa la va tenir un canó
que va fer acollonar al lleó;
i contraatacant la invasió
estava Agustina d’Aragó.

També trobarem un Déu mític
erigint-se remat dalt de l’arc,
en la guerra és molt prolífic
i per això s’anomena el Mart.


Però en tota estratègia
és necessita sort i un per què,
i en això està l’elegància
de l’alada Deessa Niké.


I el Cupido que formarà part
en repartir pau per la terra;
al ser fill de la Venus i el Mart
té un deure d’amor que no erra.

Mil batalles ens corresponen
entre por, mort i depressió,
però també ens van i conten
que els fills són de l’oposició.


Ens reflectim de mitologia
de l’era grega i la romana,
canvia màgia per cronologia
i nostra falla ho engalana.

En la victòria i la cruel pena
marcada la guerra sempre està,
i van il·lustrant-nos per vena
que això ací no passarà.

Batalles, milers de batalles,
on el món va quedar separat,
els que portaven les medalles
i les que la història ha tapat.


I en l’època de terra plana
on lluitava també l’espanyol,
que no li donava la gana
que la terra no fóra un pinyol.

Cap a les índies van partir
per noves terres conquistar;
i la història ens va reflectir
que per l’or, molts colls van tallar.

Pinta”, “Niña” i “Santa María”.
Capità, retor i el soldat guerrer.
Tots cecs de poder i mania
per colonitzar el món sencer.


Moltes guerres i batalles
han passat, passen i passaran,
però en velles i novelles
els nostres cervells capgiraran.

Espavilats en la batalla
amb qui el poble sempre és crític,
són els qui marquen la ratlla
per la mentida d’un polític.

Mil batalles per la Ribera,
en coalicions per ser exactes,
i com és normal a Cullera
fora del govern estan els altres.

Manipulen i manipulen
i ho mostraran sempre al revés,
i per culpa del que signen;
el pacte és i serà el que és.


Mentre que el poble és incrèdul
pel caos i les noves coalicions,
només busquen posar el seu cul
en Patrimonis d’or i milions.

Amb debat hi ha democràcia
això transmet el poble en la veu,
segur que no fa massa gràcia
als de, per collons i per Déu.

També la falla té un faller
persona pública que ha votat,
no fa crítica per conseller
i per sa casa l’han criticat.

En harmonia viu el nostre faller
sofrint per les accions del jurat,
i superant-nos en el que fer
quan els premis ens han furtat.


Mil batalles falleres, un món,
perjudicant també al Raval,
òbviament amb la raó som
els millors de Secció Especial.

Som El Raval de Sant Agustí
fills de la festa i tradició,
i som guanyadors de per ací
perquè així ho diu l’afició.

Altres falles hi ha de Passeig
al voltant de la del Taüt,
de camí per Sant Antoni veig
que el nostre premi, bé l’han rebut.


Però de sempre les batalles
que naixen per lluites sent un cas,
forgen guerres en les baralles
jugant-se la partida al escacs.

Són algunes de les religions
entre milers que hi ha amb raó,
i continents orant per bastions
lliurant les partides amb peó.

Partida de baralla mundial
per pressió d’algun musulmà.
Ningú deuria ser tan radical
i això ho sap el món cristià.

El Rei es juga en cada partida
tot un repartiment terrenal.
Cavalls, alfils, torres i Reina,
fills de divinitat ancestral.

Mil batalles i mil baralles
en el dia a dia tots hem viscut,
per alçar-nos amb les victòries
i deixar al contrari vençut.

Al voltant de l’àmbit domèstic,
on feliços viuran ell i ella;
el perill és molt més frenètic
sense teràpia de parella.

Un masclista i una feminista
discutint en la raó del ser,
però els dos van rere la pista
d’escaquejar-se per a no fer.


Lluitaran per no fer el dinar
amb les bones raons damunt dels crits,
tant siga en lliurar-se d’escurar
o en les labors de vestir els llits.

Amb tanta discriminació
de desigualtat patrimonial,
ens toca eradicar l’opció
físic-econòmic-sexual.

Queda demostrat al monument
el treball per la perfecció,
emana del nostre subconscient
que la constància és la lliçó.

Només queda tristor i un desig
pel que s’ha errat en la batalla,
on la humanitat ressorgeix
per educar a la medalla.

I ací hem arribat a la fi,
batallant per la reflexió;
a la fi, i arribat fins ací,
esta és nostra explicació!



.........2016

 

---CAMI NOU 2020/2021---

“Per a la nostra volguda, apreciada,

estimada i adorada Alzira.

A la que amb respecte es idòlatra,

amb gratitud i besos 

i amb desitjos d’amor”


“Es tracta d’un error greument expandit. La gent creu que la imaginació d'un escriptor sempre està bullint, què no deixa mai d’inventar repertoris, incidents i relats, i que sense més, extrau les històries del res absolut. Per a ser exactes és del tot al contrari, quan el públic s’assabenta que escrius, et brinda els personatges i tots els convenciments, i si un concentra tota la seua capacitat d’observar i d’escoltar amb atenció, cert és que eixes històries continuaran buscant-lo durant la resta de tota la seua vida.

Aquell que normalment conta els relats dels altres, haurà de contar-los sempre, sí, moltíssimes històries més. El que segueix a continuació; em va ser contat a mi exactament com relataré ací, i d'una manera sens dubte inesperada.....” i així, comença la pel·lícula El gran Hotel de Budapest però, amb la llum de la més gran de les imaginàries semblances sobre la nostra benvolguda Alzira.



“GRÀCIES PER VINDRE”


...I comença la història de la vida i del nostre hotel i en ell, eixe viatge a peu del dia a dia pel poble, en societat, en festa, en cultura, en polítiques, en servei, en veïnats i en mil moments més que, tots venen a ser discernits sobre una pregunta en una sola resposta;. “Quan el destí d’una gran fortuna està en joc, l’enveja humana es propaga com un verí pel corrent sanguini”.

I així naix la nostra veu, la que podria ser el punt de vista i des d’un altre torrent de visió. I tal com deia el poeta:


El cor i la ment

viuen de l’alimentació,

encara que hi haja gent

que parle de confrontació

perquè vaja calent.


“Mai em vaig fiar

massa d’eixe criat.

Era massa honrat”



Benvinguts al nostre hotel


Benvinguts al Camí Nou

del Gran Hotel Budapest,

no es crega que té prou,

si ens visita; és molt llest.

Som el gra de la farina

dels bunyols per al ventre,

i al crit de la festa Josefina;

GRÀCIES PER VINDRE...!


És l’hotel dels somnis

perla de l’illa a la comarca.

Alzira als seus dominis

per una Vila que té marca.

Històrica i valuosa

en cultures mil·lenàries,

ho transmet en prosa

i en monuments poesies.


Tenim el plaer de presentar-vos:


 El director


“Mesié” Diego Gómez

era sempre el més atés,

i ara, en la nova legislatura,

guanyant ha perdut pes.

L’amo és de l’hotel

i treballa tots els dies,

té un gran còctel

en diferents regidories.


Encara queden residus

d’educació a la societat,

però entra en el desús

els vincles de la ciutat.

En Desenvolupament

es treballa l’econòmic,

és la carta més potent

i la major d’un polític.


Les dames


I ací estan les dones

ben atractives i guapes,

són al govern regidores

i d’Infraestructures.

El Batlle és tan cavallerós

en la seua Ocupació,

que no farà ningun repòs

per guapa que és l’opció.


Voldria fer allò de la gana,

sense parar-li els peus,

i mana de la tercera dama

en els Projectes Europeus.

Totes volen el funicular

per accedir a l’assalt,

no sabent si en marxar

en la cima s’estarà més alt.


El botons que sempre t’acompanya


El Zero Mustafà

que és el xic dels botons,

de capità de festa ara fa;

agradant-li les processons.

És el ratolí Pérez

que no sap estar quiet,

a la torre toca noves notes

menjant-se un cacauet.


És el regidor en acció

a més de tabaleter,

i ens ha furtat d’imposició

un dia del mig any faller.

També ha anat oferint

a la festa una donació,

i al mateix temps exigint

al carrer una limitació.


El pilot somiador


Miren-lo, ens sobrevola,

és un expilot aviador

que vol controlar la vidriola

com un acomodador.

Ja ha trobat el box

per poder aterrar,

sabent que per ser "Vox";

les normes ha de jugar.


És com un globus sonda

contra la llei de l’embut,

per un assentament en rotonda

i un sou del nostre escut.

És com tota l'oposició

que està ben avinguda,

toca sempre en posició

d’estar a la caiguda



El cap d’estació


És el cap d’estació

xiulant l'eixida,

que amb expectació;

és criticada la partida.

Pressionat i tranquil

toca recaptar i gastar,

és el reten policial

que diuen és malbaratar.


De palau és l’escalinata

molt difícil de salvar,

allí és on ja es pacta

muntar un funicular.

I els xiquets del barri

van posant impediments,

i amb més d’un “cagarri”

donant-li foc als agents.


L’encarregat d’arreglar-ho tot


I ara toca la campana

l'encarregat de manteniment,

en cultura és qui mana

gaudint de l’entreteniment.

És el Jordi, un tal Verdú,

que sobre tindre un cor ferit;

posa en ordre a cadascú

sense pegar ni un crit.


Viu a l’ombra de l’hotel

junt amb l’Òscar i el Palau,

molt savi en el consell

i amb molta dosi de pau.

És el pilar fonamental

d’alcaldes i regidors,

hauria de ser semental

per trobar suplidors.


El cuiner


Res hi ha més important

en un hotel que la cuina,

problemes que van guisant

mentre hi haja una veïna.

L’Alzira de la "reganyà",

de l’arnadí i del bunyol,

de la paella i l'espardenyà,

de la “fartera” i el protocol.


Menjar ens agrada tant

que és la millor excusa,

una taula i un cambrer

i un alzireny que abusa.

Mesclem el dolç i el salat

i mai no ens hem acalorat,

també es de ben apanyat,

com no; fer-ho polititzat.


L’home del frac


Soc el representant

d’alguna llei pertinent,

ara estudie mentrestant

l’avinguda de Carcaixent.

És molt bona l’acció

el camuflatge del preu,

ja s’acosta l’expropiació

d’allò que es preveu.


Per això en la Vilella

hi ha un conte de vell,

també se li estira l’orella

per al qui passa pel Tulell.

Hi havia un centre comercial

que no va tindre molt d'encant,

a més d’un carrer educacional

convertint-se en vianant.


La 3a edad


Sí. Alzira ens encisa

i té hotels d’on triar.

El reconquista també precisa

alguna porta que tapiar.

Anem a l’asilo, residència,

al geriàtric o centre de dia.

A l’hotel menys burocràcia

i més barat els eixiria.


Alzira, ciutat del conquistador

amb més polèmiques de retruc

per l’ermitori del Sant Salvador

o els peus de la Verge del Lluch.

Anem per voluntat pròpia

a una vida de saló elegant,

però és una negada apatia

com eixir peus per davant.


Camí d’ascens a l’hotel


Empinada la carretera

d’un barri ben volgut,

en arribar al calvari

comença a estar decebut

Falten pins i manteniment

per veure neteja i verd,

i fer entendre a la gent;

qui no la guanya la perd.


La parella de gala


Sempre està preparat

per a ser reporter i gall,

a l’esport l’han relegat

per fer altre tipus de ball.

Fernando és president

del PSOE d’Alzira

i va semblar estar absent

a l’hotel de l’ajuntament.

Enguany van perdre pes

i el règim no van respectar,

no se sap si per cobrar més

quan la llista van manipular.

La dama que va al costat

de turista s’ha oficiat,

és la Isabel que l’han col·locat

amb un Patrimoni ja historiat.


El pàrquing de xiquets


L’hotel és el dels més antics

fantàstic com que tots ja sabeu,

la tecnologia dels nostres xics

i els jocs d’un gran museu.

Des del principi dels temps

i per a fer un entreteniment,

els joguets eren ben diferents

i obrien molt més la ment.


Molt forçut és el robot

viatjant del present al futur,

el joguet ara és de carxot

i el promocionem al "Fitur".

Mor en l’oblit un ninot de pèl

al racó o l’estant de l’habitació,

de pols se li ha cobert un vel

fins a la propera generació.


Les xiquetes i els xiquets


Per als xiquets a l’hotel

tenim l’habitació del joc,

molt antic és l’estel

i hui ja ens sembla poc.

La PDA i el mòbil,

la tablet i la PS4,

la Xbox i la Nintendo

en Alzira va increscendo.


Els xiquets com a exemple de diàleg


Xica: És l’amiga de la infantesa

Ciutat hotel de província,

i sense massa recompensa

som l’enveja per condícia.

Xic: Si, si, amiga de la infantesa,

i molts parcs on jugar.

Allí on la mare mai s’ho pensa

si a prop; ni hi ha terrassa de bar.


Xica: Sí, del teatre al carrer,

de les places als parcs,

des d’Alzira al món sencer

i en la Murta baix dels arcs.

Xic: Alzira, sempre Alzira,

rebonica, lluïdora, i bona,

guanya la perla conquerida

per tindre un nom de dona.


Xic: És com si digueres;

mira com vola l’objectiu.

Ara vas i els preguntes

per la coberta del poliesportiu.

Xica: Jo no vull lamentar

caure sostres a rodolons,

ni tindre accidents en jugar,

ni pelats ferits els genolls.


Els pares i fills del joc d’iguals


En Alzira pares i mares

o les mares i els pares,

és l’ordre del factor

que no és condicionador.

Els xiquets no entenen

baralles i lluites de valors,

però sí que es concentren

fent dels jocs amors.


La dona i els gossos


A l’hotel de la nostra Vila

S’instaura una desfeta,

si ningú ens vigila

quan el meu gos defeca.

Es mira cap amunt,

a la dreta i l’esquerra,

l’orí i tot el conjunt

es queda tot en terra.


Després som especials

reclamant més drets,

per amants dels animals

quan escoltem els coets.

Tenim molta consciència

i volem actuar com cal,

però tenim molta paciència

quan et pixem el portal.


L’ascensor


La dama és elegant

i ben atesa que es troba,

tota ella és un encant

i de gala és la roba.

Són les seues armes

també amb els diamants,

és d’Alzira a les urnes

la votada pels ciutadans.


Vol pujar a l’ascensor

que custodia el botons

i sempre hi ha un ofensor

valorant les ocasions.

Són tots ells polítics

dignes d’una habitació,

però volen ser més rics

i amb millor remuneració.


Ens trobem a la baixa

després de les eleccions,

perquè dins de la caixa

ja no semblen tan lleons.

Del Camí Nou al sud-oest

i de l’est cap al nord,

no s'ha de ser massa llest

que també viu algun bord.


Els més menuts


Alzira bé val una carícia

per la defensa dels menuts,

és amiga de la infància

i d'això estem convençuts.

Es fan multitud d'activitats

pel govern que està prest

i ens quedem bocabadats

quan s'acosta el "NanoFest".


Ens fan polítiques d'igualtat

amb protocols d'elegància,

raó de sentir-se manipulat

untant-nos de fragància.

Al teatre, al carrer, al parc,

a la plaça o les escoles Pies,

tot entra per sota de l'arc

com a la Falla tots els dies.


Som elegants en enveja

i servicials amb jupó,

la iaia també baveja

fent la cua per al cupó.

Al nostre hotel fan festa

i ens n'anem corrent,

Alzira brolla en conquesta

per una educació coherent.



I fins ací i arribats a la fi,

aquesta és la nostra presentació,

si el nostre hotel voleu com a destí,

vos esperem al Camí Nou amb il·lusió.

.........

SANT JUDES TADEO 2020/2022

"EL CAPOLL"

LA MARE NATURA (REMAT)

La Mare Naturalesa
en la Murta és capritxosa.
Coronada per deessa
i d'arrels prou penosa.

En la Murta fan polítiques
amb el seu propi colorit,
immortalitzen les despeses
i després cauen en l'oblit.

Li brollen els capolls
somiant en papallones,
no quedaran ni els solls
fent-nos cosconelles.

EL CAPOLL DEL CUNYAT

Sempre té una defensa
el capoll del teu cunyat,
parla, parla i no pensa
convençut que tot ho sap.

És el capoll més dolent
i vol crear un poble nou ací,
reajuntar Alzira i Carcaixent,
i no deixar fora a Algemesí.

Va ser Felip II. Què, què?
Quan en Alzira es detesta
el que ara el Diego Gómez
vol fer per reconquesta.

EL CAPOLL DE JLF

Un capoll de J.L.F.
i en la Covi del corbatí.
Mal record que tinguera
pels diners i un banderí.

El faller més arrelat
va voler quedar-se quiet,
i després del votat
va poder tirar-se un pet.

Van manar plantar-les
per un ninot lúgubre,
i cremar per cremar-les
en el mes d'octubre.

EL CAPOLL MÚSIC I ARTISTA

Som uns capolls posseïts,
jornalers i despullats,
els artistes i els músics
s'hem quedat destronats.

"Érem els pilars de la festa"
i reclamaven el tornar a ser,
quan ja no es posa ni gespa
per no pagar més el faller.

Molts hem canviat de feina
i a mi m'ha agafat l'hèlice,
per culpa de la pandèmia
ara faig els polos en l'ICFC.

EL CAPOLL DE L'AMIC

Tots tenim un amic capoll
que sempre vol ser faller,
no ha tingut mai ni un poll
per ser ell el seu barber.

Sempre te'l trobes en falles
saludant molt efusiu,
i amb una casalla el calles
per no dur mai efectiu.

EL CAPOLL DEL XINÉS

Ara el xino mandalino
no fa tallarins ni croquetes,
pensava que era un casino
a base de fer mascaretes.

Després de la pandèmia
torna tot a la normalitat,
no ha anat a l'acadèmia
però sap ser un deshonrrat.

"Pel sel un altle capoll,
ala què falem?
em tocalà estilal el coll
i apuntal-me a l'Inem"

CAPOLLS PERPETUOSOS

Escriuen a les xarxes
renegant per tot,
comentant les notícies
com a capolls d'un rebrot.

Parella de capolls
omplint-se de vergonya,
escriuen sense escrúpols
unes opinions de ronya.

I a les xarxes el fan ridícul
en no deixar-se revisar,
com una patada al cul
amb el seu sílabar.

LES VEÏNES CAPULLES

Darrere de la persiana
les veïnes són capulles,
saben de tot a la gana
per ser unes cotilles.

Ballant fan bona cara
mentre es mengen bunyols
i la paella molt els agrada
amb gambes per pimentons.

Ja saben la programació
de la falla abans del fer
i ja preveuen l'actuació
per a denunciar al faller.

EL CAPOLL DEL MALTRACTADOR

En el món del més capoll
el maltractar tampoc es calla
i per clavar-la fins al genoll
en Sant Judes està la falla.

El maltractar és delicte,
en peu, en veu i en guerra.
El pitjor del veredicte;
ser la flor més gamberra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada