EL RAVAL DE SANT AGUSTÍ 2016/Cullera

----Falla El Raval de Sant Agustí 2016----
Lema: Mil batalles
Artista: Toni Pérez i Mena
Explicació: Jesús Cebrián i Fuertes

******


Benvinguts a la falla El Raval
que de Cullera som ben nascuts,
mil batalles fem en especial
criticant vencedors i vençuts.

Un any més el món ens mostrarà
tantes guerres com les que hi haurà,
històries en fresca sàtira
que el monument segur cremarà.

Per tant, començaran a gaudir
en cadascuna de les seccions;
lluites de hui, demà i d’ahir,
siguen com siguen les opinions.

Una ullada per la història
amb segura credibilitat,
i la forma declaratòria
del que mostrarà la societat.


Presideix la falla l’Arc del Triomf
on s’engalanen mil històries,
preludi de vida que confon
si creguérem que són victòries.

Construït pel gran Napoleó
com a símbol de grandesa i art,
més bé sembla ser un panteó
per les guerres d’un tal Bonapart.

Amb l’honor del seu gran Imperi
va i desfila un soldat amb tabal;
mostra el front revolucionari
convivint ací, amb El Raval.


L’exèrcit gal d’ocupació
amb els soldats en posició,
desfilen cridant formació
per enaltir la seua nació.

Manava el General Imperial
curt en la talla i cavall blanc,
de Saragossa va fugir galopant
després de tenyir Europa de sang.

La culpa la va tenir un canó
que va fer acollonar al lleó;
i contraatacant la invasió
estava Agustina d’Aragó.

També trobarem un Déu mític
erigint-se remat dalt de l’arc,
en la guerra és molt prolífic
i per això s’anomena el Mart.


Però en tota estratègia
és necessita sort i un per què,
i en això està l’elegància
de l’alada Deessa Niké.


I el Cupido que formarà part
en repartir pau per la terra;
al ser fill de la Venus i el Mart
té un deure d’amor que no erra.

Mil batalles ens corresponen
entre por, mort i depressió,
però també ens van i conten
que els fills són de l’oposició.


Ens reflectim de mitologia
de l’era grega i la romana,
canvia màgia per cronologia
i nostra falla ho engalana.

En la victòria i la cruel pena
marcada la guerra sempre està,
i van il·lustrant-nos per vena
que això ací no passarà.

Batalles, milers de batalles,
on el món va quedar separat,
els que portaven les medalles
i les que la història ha tapat.


I en l’època de terra plana
on lluitava també l’espanyol,
que no li donava la gana
que la terra no fóra un pinyol.

Cap a les índies van partir
per noves terres conquistar;
i la història ens va reflectir
que per l’or, molts colls van tallar.

Pinta”, “Niña” i “Santa María”.
Capità, retor i el soldat guerrer.
Tots cecs de poder i mania
per colonitzar el món sencer.


Moltes guerres i batalles
han passat, passen i passaran,
però en velles i novelles
els nostres cervells capgiraran.

Espavilats en la batalla
amb qui el poble sempre és crític,
són els qui marquen la ratlla
per la mentida d’un polític.

Mil batalles per la Ribera,
en coalicions per ser exactes,
i com és normal a Cullera
fora del govern estan els altres.

Manipulen i manipulen
i ho mostraran sempre al revés,
i per culpa del que signen;
el pacte és i serà el que és.


Mentre que el poble és incrèdul
pel caos i les noves coalicions,
només busquen posar el seu cul
en Patrimonis d’or i milions.

Amb debat hi ha democràcia
això transmet el poble en la veu,
segur que no fa massa gràcia
als de, per collons i per Déu.

També la falla té un faller
persona pública que ha votat,
no fa crítica per conseller
i per sa casa l’han criticat.

En harmonia viu el nostre faller
sofrint per les accions del jurat,
i superant-nos en el que fer
quan els premis ens han furtat.


Mil batalles falleres, un món,
perjudicant també al Raval,
òbviament amb la raó som
els millors de Secció Especial.

Som El Raval de Sant Agustí
fills de la festa i tradició,
i som guanyadors de per ací
perquè així ho diu l’afició.

Altres falles hi ha de Passeig
al voltant de la del Taüt,
de camí per Sant Antoni veig
que el nostre premi, bé l’han rebut.


Però de sempre les batalles
que naixen per lluites sent un cas,
forgen guerres en les baralles
jugant-se la partida al escacs.

Són algunes de les religions
entre milers que hi ha amb raó,
i continents orant per bastions
lliurant les partides amb peó.

Partida de baralla mundial
per pressió d’algun musulmà.
Ningú deuria ser tan radical
i això ho sap el món cristià.

El Rei es juga en cada partida
tot un repartiment terrenal.
Cavalls, alfils, torres i Reina,
fills de divinitat ancestral.

Mil batalles i mil baralles
en el dia a dia tots hem viscut,
per alçar-nos amb les victòries
i deixar al contrari vençut.

Al voltant de l’àmbit domèstic,
on feliços viuran ell i ella;
el perill és molt més frenètic
sense teràpia de parella.

Un masclista i una feminista
discutint en la raó del ser,
però els dos van rere la pista
d’escaquejar-se per a no fer.


Lluitaran per no fer el dinar
amb les bones raons damunt dels crits,
tant siga en lliurar-se d’escurar
o en les labors de vestir els llits.

Amb tanta discriminació
de desigualtat patrimonial,
ens toca eradicar l’opció
físic-econòmic-sexual.

Queda demostrat al monument
el treball per la perfecció,
emana del nostre subconscient
que la constància és la lliçó.

Només queda tristor i un desig
pel que s’ha errat en la batalla,
on la humanitat ressorgeix
per educar a la medalla.

I ací hem arribat a la fi,
batallant per la reflexió;
a la fi, i arribat fins ací,
esta és nostra explicació!



.........2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada