CRÍTIQUES MONUMENTS 2012-11-10



Ací podran gaudir de les explicacions dels monuments de les comissions falleres de Sant Joan i del El Parc,
amb la genial col·laboració de David López.

ELPARC-2012

LEMA: "De la Murta a la Casella"
Artista: Vicent Xaveli

BENVINGUDA

La Casella i la Murta
Paratges nostres són,
La Murta i la Casella;
Són els que són.

Siga benvingut.!
Passeig per la Natura,
I que siga ben sabut

Les històries que apura.




CREU DEL CARDENAL



La creu del Cardenal

La posaria un animal,

Des d’esta posició
esplèndida és la visió.

SENDERISTA  

Amor i no desfici
Als paratges naturals
Que amb la crisi;
Estan fatals..!

Alzira i bon ambient,
A la Casella i La Murta.
Natura i ser valent;
“NATURAL-MENT”.

NINOTÀ (Al Turist Info)

En Alzira, xe que bo..!
És nostre Tourist Info,
El que ens informarà
Si oberta la porta està.

Atesos per hostesses
amb tacons i sabates,
Ens ofereixen en altura
“Senderisme” de natura.

Però bus no tenen
Cap a eixa destinació,
Visitants que venen
Sense excursió.


CÉRVOLS

Al cérvols d’excursió,
xiquets i devoció.
I dur-los sempre pa
Per si els falta el gra.

A la tanca es relaten
Infinitat d’històries;
De gossos salvatges
Que els caçaven.

Empresonats al mig
Amb tanca, natural,
Il·luminació i desig
De polític animal.

L’OUET

Parlen d’aquell ouet
Residu d’un pollet,
Sembla estar inquiet
l’ou del pollastret.

I estaràs satisfet
Si anant, vas pujant,
visitant l’Ouet
I la sensació fragant.

És cagador i refugi,
Grafític, caverna i iglú.
I com es conserva allí?
Això no ho sap ningú.!

PAS DEL POBRE


És l’alzireny que tenim,
La crisi ens ha ofegat,
És senderista i Jerònim,
doncs és el més barat. 

I allà van caminant
Altres en excursió,
I algú va remugant
Per Regidor en qüestió,

Però és gratificant
per valent o frare,
Alzirenys caminant
Al Pas del Pobre.

Impulsada per conèixer
la Ruta dels Monestirs;
I al porc senglar a tirs
si el veuen aparèixer.

MONESTIR DE LA MURTA

Només en arribar;
Les runes cal contemplar,
El jardí amb els lleons
I la Torre dels Coloms.

La capella més bé curta
De la Verge de la Murta.
I l’escut a la portalada
Dels Vich tan admirada.

I el pont d’un Felip
Que era el segon,
En homenatge presidit
Té posat el seu nom.

Impulsada per conèixer
la Ruta dels Monestirs;
I al porc senglar a tirs
si el veuen aparèixer.

CICLISTA

Arribar un sacrifici,
I ara, ni al coll la bici.
El millor ninot
I el seu mallot.

No és bona la ruta,
Per la prohibició,
Doncs a la Murta
Hi ha protecció.

Pistes forestals
Per tot arreu,
Deixa els pedals
I fes-ho a peu.

FAMÍLIA(pare mare xiqueta)

La família junta
És la joia en cultura,
Reclamen protecció,
Reforestació i inversió.
  
Fan excursions 
I és l’habitual,
Uns per obligacions
I ella per devocions.

A la vall de la Murta
I paratge natural,
No res se li furta
Si l’admires com cal.

Ulleres de llarga vista
I mirant la nova pista,
I ella amb cara de nina
A la Ruta Bernardina.

BASSA DE PEIXOS

És molt pacífic
I ben gros es fa,
Com el polític
Per un tros de pa.

Estan a la bassa
Com és obvietat,
vivint sense caça
en la propietat.

Samarucs i rogets,
Riques aigües i peixets,
I el romà aqüeducte
Que farà de conducte.

NINOT MOTXILLER

Són paratges
De molta frescura,
Per estes passes
La gent procura.

Però la poca inversió
En llocs per caminar,
sofreix la no acció
també d’hostatjar.  

El polític emula;
“posa’t roba i bon calçat”.
Però ell rebufa
Per estar ja cansat.

SANT JOAN-2012



Lloc i  moment, en el monument,
De contar i ser reals,
Doncs ens afecten constantment
Possibles actes deslleials.
Ací també ho conta el David
I com no, el Jesús,
Ànimes de crític
Que estan en desús.




BENVINGUDA



Llig aquesta explicació

en la vida del faller,

Centenaris en tradició

I de la festa al carrer.



Començarem amb el Bernat

Qui està allí al remat,
Crua i dura realitat
Que et deixarà mocat.

El nostre poble parla
Per ciutadans eficients,
La festa se li regala
Sent contribuents.

CASALICI   MORO

Més moros i cristians
Per als ciutadans,
I ells, calfant-se la perola
per no obrir la vidriola.

Este ajuntament
No és conseqüent,
Regalant-los la vida
Amb els moros de la Vila.

CASALICI    MUIXERANGUER

El Bernat està espoliat
I participen al debat,
A la Falla i al casal.
Per la crisi estacional.

Per tots és demostrat
compromís i tradició,
En l’Alzira que m’he criat
Mai hem patit d’obsessió.

Alzira i l’equilibri
De torres humanes,
Per la festa i la crisi
Ens quedem amb ganes.

NINOT    D’EXPOSICIÓ

Ací per gran un faller
I adorat per genuí,
A la plaça es reclama fer;
L’escultura al Martí.

El reflex de qui va ser
En les lluites i els volers,
Quedant-se en la història;
Com el més gran dels fallers.

ESCENA   DEL   BOTELLÓ

No es té percepció
De la festa i la tradició,
Ni tampoc és realitat,
Si amb açò és barrejat.

Però no és primordial,
Ni massa recomanable,
Que en la festa del casal
No és fa cap miracle.

TORERO

En caure el Sant Bernat
De dalt de l’entaulat,
Renaix una tradició
Que més sembla traïció.

Mes que facen explicacions
I bones comparacions,
Mes que siguen devocions
D’algunes corporacions.

CONCERTS   AL   SÚÑER

Alzira té un lloc
Per al nostre cantant.
No serà tan devot
Si ho està oblidant.


Del Venècia al Súñer
Seria grat i fantàstic,
Però aquell que és faller
No sembla tan fanàtic .

Cosa crua,
I per a debatre,
Que sols s’actua;
Al Gran Teatre.

FALLER   PIROTÈCNIC

Coet, coet,
Fart i satisfet,
Ara serà precís;
Traure’ns un carnet.

Per a ser coeter
De masclets i cordades,
passarà i serà el faller;
L’organitzador debades.



2011
Lema: ‘Queen’ Monument
Artista: Vicent Chaveli


Benvinguts al paradís
Tan bonic com un pastís.
Ací perdran la cel·lulitis,
visiten-la, que és precís.

El raonament
és ben freqüent.
I el lema està a l’ambient;
“‘Queen’ Monument”.

Esta és Alzira,
antiga, històrica.
L’estimem per rica,
 fem-la mítica.

I si el Jaume vinguera
amb comitiva i corona,
pot ser es perguera
en la primera redona.

Bloc central davanter 


L’Ermita del Lluch i gata en remat

Des del punt més alt

guia nostra ciutat.
És, estampa de qualitat,
I patrimoni regalat.

El lloc més venerat
i monument de la ciutat,
el que a tots ens guia
per la nit, i per el dia.

És l’Ermita,
de la Verge del Lluch,
en la sempre l’esplanada
del també cregut.
  
Escena de rebuda: Dos xiquets jugant

Alzira com a capital
ho té tot com cal,
espais en la ciutat
i de molta qualitat.

I si per ací passen,
perquè ho desitgen,
no se’n aniran decebuts
I sí, molt convençuts.

Però ens falta un lloc
per a fer “Skate”.
I seria més d’endinyar,
Si diguérem, patinar.

No podem jugar
ni a la plaça ni al carrer,
tenim recintes i parcs
per tots llocs i parts.
I ara faltava xiquet,
Tindre, el millor trinquet.
  
La Menina (redona avinguda)

“La Caja de Ahorros”
ens ha tapat els morros,
amb cent trenta mil euros
per a l’Avinguda, “del Patronos”.
Ella és, La Infanta Margarita,
que quan pixa s’esguita.

Allí està la Menina,
és, una gran nina,
i un monument important.
Veritat vianant ?

L’Avinguda està guapa.
I està... llarga?
en fer un canvi de direcció
quasi me’n vaig a l’estació.

De redona a redona
i tira per ser dona.
Alzira, Guapa s’anomena,
perquè mana la nena.

Per modernista i fina,
Ací, la Menina.
Alzira és, i no ho dubten,
“Queen monument”

Carril Bici ( de la Menina al Sant Bernat modern)

En temps de crisi
hem d’utilitzar més la bici,
i per aplacar el desfici
 que siga sempre, un vici.

Som afortunats,
doncs ja van creixent
espais adequats
per a tota la gent.

Ací tenim 400 metres,
i el mal de cap que dona,
escoltant sempre pestes,
de redona a redona.

Redona dels Sants Bernat, Maria i Gràcia 

Poc és valorat
costant-li l’ull, i un forat,
i sense saber qui l’ha pagat
per què estiga allí parat.

“The Queen” és altre monument,
I no el “Quin”, en el present,
que li fan moltes raons
per no parèixer-se als Patrons.

I qui el va regalar?
i què voldrà significar?
Bernat, Maria i Gràcia,
No penses en fal·làcia.

Escena del botelló

I si el carril bici
té que ser un vici,
el fer botelló
necessita supervisió.

En un lloc elevat
o en altre més centrat,
els joves ens reunim,
xerrem, bevem, i divertim.

A l’Ermita i al Parc
és un lloc adequat.
Al Parc o a l’Ermita
quan denuncien, pica.

No fem cap mal,
ni molestem a ningú,
i la neteja fem com cal
en lloc de bé comú.
  
Cos central - Les Muralles

És un dels signes
per antic i protegit.
I estan de picabaralles
els veïns de les muralles.

Alzira emmurallada,
ben conservada.
Seria més i millor portada
si tinguera portalada.

Al seus peus un parc
del que fan un mal art.
Els gossos passejant,
Pixant, cagant.
  
Escena del gos amb marit i muller

En Alzira, la nostra,
té molts monuments.
Ací tenim una mostra,
i no estem gens contents.

En places, parcs i aceres,
totes estan decorades.
- I el monument al merder
de les caques al carrer?

Este és altre “Queen”
en el nostre monument,
ho canviarem per “Quin”
perquè és repel·lent.

Caca per ací,
i caca per allà.
Xe sí..!!
Envieu-los a fer la mà.

Redona de Vilella, Pla, Tulell

Els crítics i l’oposició
sempre en discussió,
a Elena li reclamen,
redona i examen.

En un lloc adequat
i pel fracàs demostrat,
monument ha d’haver
del Vilella i del Tulell.

Obres estancades,
abandonades i en ruïna.
I ara, del Pla no t’escapes,
ni posant cara de nina.

Escena de la dona amb la borsa del fem

Desenganyada i trista,
i un poc més pobra,
pensa en la llista
del fet que la torba.

Si necessiten una pista
pregunten-li si té llista,
és llarga en pagaments
i són molt pudents.

Amb un drap de “Rus”
mira que li toca el parrús.
Xe, ja està bé per favor...!!
ves-te’n al ponedor.

Reciclar i reciclar,
i damunt pagar ?
-que li facen un lloc,
per cremar-lo al foc.

El Gat dalt del contenidor

Un gat o una gata
baixet o prou alta.
Saps qui ho ha pagat?
-la Ribera Alta.

Fem de negocis
perquè vull i necessitem.
Que es queixen els necis
per la taxa del fem.

El ciudatà ha de pagar,
i, sense piular.
Decisió que s’ha parit
dintre d’un partit.

L’altra dona

Llestos com el gat
i alguns d’ells al forat.
Especuladors del negoci
i lladres pel desfici.

 Tots volen més,
més i més,
tots volen negociar
i del veí recaptar.


Tallem-li la cua,
per ser espavilat,
tallem-li al gat
eixa oportunitat.  

“LES FULLES” (redona del carrefour)

Molt bonic el monument
que vingué des de Torrent,
un regal, alt i d’acer,
que no val per a clauer.

S’anomena “Les Fulles”,
analitza-ho mentre pugues.
Simbolitza la direcció dels vents,
amb això que pareixen dents.

Què gran és el monument
regalat per un ajuntament.
Gràcies Torrent... !!!
...però, i la tornada
corresponent???
  
Dona amb la regadora amb la mà

Volia  el seu monument,
 a la dona, “mecachis”.
I s’alegra en pensament
per estar ja en els taxis.

Ha deixat la neteja,
de la casa i de la porta,
i ara és una estrangera,
la que ho porta.

Està regant la brossa
i cuidant el verd.
Per si un nou ací es posa,
mes que siga; “Queen” monument.


Escena de la Gata i del gat

El gat és un espavilat.
La gata molt més llesta.
Si et pillen descuidat
la panxa els presta.

Però com deia
el refranyer;
si vols ser amic del gat,
rasca-li el cap.

I si porta pamela,
blava o vermella,
no hi ha dubte,
és, gran femella..!!




EL PARC2011 INF.
L’ORIGEN I LES ESPÈCIES
Artista: Carlos March

Al Parc Benvinguts,
i per sempre, ben rebuts.
Esta casa els pertany
i al Darwin, també enguany.

El monument ens parlarà
de l’origen i les espècies.
Teoria que ens relatarà
la falla en les peces.

DARWIN

Darwin i la teoria
anomenada evolució,
 basada en la descendència
que causà confusió.

Defensor de les espècies
i la selecció natural.
Per aquest trencaclosques,
reconeixement excepcional.

Darwin era genial
per les seues teories.
I viatger també com cal
en molts dels seus dies.

Esc. FORMIGUES



Les bones formiguetes
Que d’això res saben,
per a ser més grandetes
llavors sempre repleguen.

No pensen en l’evolució,
ni comprenen l’explicació,
i la continuada recol·lecció
és l’única preocupació.

Altres mentre tant
molt s’afanyen, 
que per a ser elefant
han de continuar menjant. 

Esc. CARAGOLS

Sense tindre res present
i sí, l’anar corrent,
pot ser en la seua closca
estiguera la resposta.

Començà la carrera
sota gran expectació,
i semblà ser tan darrera
  que els creà la confusió.

  I si abans riguérem
 per ser ascendents,
pot ser sí canviarem
les banyes per dents. 

En esta explicació
sobre tota l’evolució,
és punt de reflexió
si s’aplica a la religió.

 Esc. PLANTA I MARIETES

Les plantes i els animals
han sigut primordials,
en estudis realitzats
al camp i a les ciutats.

La planteta demà
taronger pareixerà,
el futur ja ho dirà,
i sinó, ja es veurà.

I estes marietes
Que ací es troben
amb certes cançonetes
també es commouen.

Que seré,, serà,,
Que serà,, seré,,
Si ahir fora demà,
I demà, l’any que ve.

Esc. CENTPEUS

Som racionals,
per homo i per sapiens.
Humans un poc animals,
per voler sols els bens.

Com un centpeus
 és de lenta l’explicació,
i serem, tal vegada, com veus,
la seua reencarnació.

I si per moments
es dubta i confon,
podríem ser descendents
també del seu llom.

Esc. FLORETA (expo)

Com una floreta
ben boniqueta,
és la xiqueta
l’orgull del planeta.

Jo he arribat ací
sense cap lluita natural,
de l’amor nasquí
com s’ha de fer i cal.

Amb la reproducció
i la dita evolució,
normal és que cree
la gran confusió.

Esc. XORRO D’AIGUA

Començà per una goteta
de la muntanya a la “xarqueta”,
ací està la porteta
de l’aigua en gaveta.



FALLA GRAN SANT JOAN 2011

Açò pega, un "esclafit"



“Siguen benvinguts

i molt ben rebuts,

a la falla Sant Joan

que és on estan”.



“Gaudisquen  del camí

alegrant la vista,

i vegen si és diví

o si Alzira és la pista”.



“Problemes fallers
en estos menesters,
i de la nostra junta
que és, la que ens unta”.


(Faller amb coet en mà)

Dintre la casa local
és on s’ajunta el total,
i tornar enrere no es pot
per triar-ne un altre vot.

Escollint de la caixa
el petard més gros,
pot portar faixa
i ser defectuós.

L’agafem de la mà
per si explota,
i quan obri la boca
clava la pota.

Sr. faller i veterà;
explotarà hui o demà?
sr. faller i casolà;
després de  la cremà!!

(Al jurat visitant )

La crítica ací exposada
serà ben bé valorada,
doncs el jurat enviat
és de la Junta arrimat.

No cauran en el desfici
de fer ací un malefici,
llegir atentament
i el premi corresponent.

Signaran la votació
per si hi ha investigació,
i no eixir-se’n de rosetes
quan les coses estiguen fetes.

Crítica la que més,
a presidents i la resta,
per no saber més
estant en la cresta.

I en to corresponent
al cas del reglament,,,
va brollar el descontent
i començà malament.

(Els veïns del nostre cau)

És la festa d’Alzira
la que més estira.
Són les nostres Falles
Més que ho calles.

Veïns del carrer
i del cau faller,
apuntar-se a la festa
és de geni i no de gesta.

Volem més complicitat
per part del veïnat,
i no tindre discussions
per altres qüestions.

No els volem violents,
i sí, alegres i contents.
No ens peguen una granerà
que els convidem a un entrepà.
  
 ( És faller o és fester? )

Faller de la falla
que sol vol cassalla,
desitja molta festa
i ser mirat com la resta..

Però arrima el muscle
en certes ocasions.
L’únic que fa és fotre
en les afirmacions.

Treballa amb el got
el faller i fester,
i per fer-se el xicot
de cap a casaler.

Faller, faller,
fester i cassaller.
Més implicació
té demana la comissió
  
( El cofre de les subvencions )

Està buit el cofre 
i no hi ha diners,
i el pobre faller
no sap més que fer.

I pensa del polític
sense ser colèric.
Sols prenen posicions
quan venen eleccions.

Tenen bon aspecte
jugant al repte,
de viure més i millor
amb la nul·la suor.

Tenen la clau
en la casa gran,
els que estem a la grada
no gens ens agrada.

Esperem les subvencions
de la casa gran,
i entrem en malediccions
perquè ja no estan.

( L’escena amb el bomber )

Són els oblidats
de la festa galana,
i els recriminats
quan apaguen la flama.

És faller i bomber
sempre en la coalició,
i en esta ocasió;
més tindrà que fer.

No és reconegut
el per ells obtingut,
ni el reconeixement
de la nostra gent

Fa de bomber
Amb tot el Goig,
I ho té que fer
Com un boig.

O apaga el foc
I molt que s’afanya,
Com un pebrot
El nostre Espanya.

Són els oblidats
De la festa galana,
I també els recriminats
Quan s’apague la flama.



INFANTIL SANT JOAN 2011

En la falla Sant Joan
molts nanos hi ha.
I si es queden, o se’n van,
Els llestos romandran.

Eixes assignatures,
són a estes altures,
les que componen la falleta
del xiquet i la xiqueta. 

Cos central
( ordinador i llapis)

Són les seues armes
durant tota la vida,
i un dels reptes;
l’educació aconseguida.

Genis amb l’ordinador,
i especialistes amb un llapis.
I el que més causa furor,
és l’hora dels patis.

“Les nanes i nanos
a dia d’avui,
són més llestos,
que si pense amb mi”.

 (Xiquet pintor)

És l’Edgar;
futur geni pintor,
al mestre a de resar
per a ser més valedor.

És per als pinzells
una gran obra d’art.
Però, el  pobre tub d’oli;
se sent marejat.

 (l’hora del pati)

És la que més agrada,
menjant-se un entrepà,
al pati van jugant
i a la gana disfrutant.

I el conill,
vol ser l’espill,
jugar i jugar
i l’entrepà menjar.
  
 (La informàtica)

Els xiquets i les xiquetes
ací s’han d’apuntar,
i d’arxius i carpetes;
el cap han de plenar.

És la informàtica
molt bona per estudiar.
“No et faces el despistat
ni caigues en cap xat”.
  
 (Geografia)

Geografia; fonamental,
i saber on està qual.
De blanc, groc i negret,
també el món està replet.

Ve d’altre món
com és el tercer,
que tindrà que fer
per a més saber.
  
(A  l’aprovat)

Ben bé i satisfet
un trage nou li han fet,
ell les ha aprovat,
i ara, l’han diplomat.
  
 (Al suspés)

I segons la nota,
en haver-les suspés,
la carabassa li toca
de tamany i bon pes.
  


ALZIRA EN FESTES I EL MIL DEU PER CENT
(2010) Monument Gran
 La Benvinguda al monument de la Falla El Parc

Siguen Benvinguts
Al  “mil deu per cent”,
I al conte corresponent
De tot el descontent.

Doncs en 2009 i 2010
L’aportació han retallat,
A totes les associacions,
I per, collons..!!

I per rebaixes les sofrides
En les nostres festes.
Ací l’explicació,
De tanta crispació.

Càmera de fotos

Molt es fotografien
Les nostres autoritats,
I la subvenció rebaixen
Deixant-nos petrificats.

I no ix a la premsa
Tot el que es pensa,
Sobre la resta del 20%,
Per a tota nostra gent.

Volem una Alcaldessa
Sempre, de fallera major.
I com no, els regidors
Siguen la Cort d’Honor.

Els fallers

J.L.F i alguns de comissió
Acudeixen tots a un crit,
Demanat més subvenció
De la nostra corporació.

D’Interès Turístic,
I Festa nacional.
Hi ha més d’un crític
Que fa el pardal.

Ho patim sí,
Com en un malefici,
I els que col·laborem,
Ara cridem; quin silici..!!

Som caperutxos i “costalers”,
Moros i cristians,
Som Alzirenys i festers
De les partides i els voltants.


Setmana Santa

El 10, més el 10%,
És el descontent.
I després del fer,
Quin serà el meu voler?

També és Festa d’interès,
Turístic i Nacional.
I pareixem emmanillats,
Demanant ser més recolzats.

Confrares d’Alzira
Que amaguen la cara i l’ira,
Estaran molt necessitats,
Però.... Aniran mudats?


Festes de Sant Bernat

Ja no hi ha entaulat,
Ni cap actuació,
Bressol d’una ciutat
On els millors han actuat.

No hi ha cap partida
Per dur als Troglodita,
I ens cau el “moquillo”,
Igual que al “Loquillo”.

Ple de pols i en un descampat
Els “xiringuitos” han traslladat,
Per vore si ens avorrim,
Fallers, que tot ho gaudim.

Festes de barri

Pateix el barri i la partida
Per la subvenció no repartida,
I per part de la corporació
Fa entrega d’una solució...

“Disc-mòbil” per a tots !!!
És el negoci millor fet
I una bona barreta
Per vore si agafem un pet.

El Sr. Regidor
Pareix un predicador,
Va de festa en festa
Sent criticat per la resta.

La Verge del Lluch

Apartades eixes rodes
Per gana i per devoció
és portada als muscles
per fallers d’esta comissió.

80 som els portadors
I fallers la majoria,
Amb faixa i mocadors
Ho exclamem amb alegria.

És la nostra Lluca,
La Patrona ben volguda.
Amb la retallada de diners,
No s’acaben els volers.

Volem dur-la al llom!!!
I ho cridem a tothom
I uns fallerets del Parc,
El seu mant han regalat.

Amb el mant de valenciana
i fils d’argent brodats,
la Lluca més s’engalana
per la família;
Parra, i Garés - Prats.

 Moros a la Vil·la

Els alzirenys ben parits
Gaudixen de vells delits,
I com a bons valencians,
També som; Moros i Cristians.

Va nàixer de matinada
Festa ací desconeguda,
I ara marxem en filada,
Demanant ser;
més subvencionada.

Ara, l’Associació independent
I producte de nostra història,
S’uneix en estratègia
Reclamant el 20 per cent.

Els Reis d’Orient

Sr. Rei jo estic ací,
I ho venim mereixent,
Deixa’ns un regalet
I que siga, el 20%.

Les falles la férem gran,
En dies de molta il·lusió.
I ara, en la que veuran,
No tenim massa subvenció.

És, la nostra cavalcada,
La tan volguda i arrelada,
On fins el xiquet,
Era abans falleret.

Sr. Rei, jo estic ací,
I vull, un 20%,
No siga mala gent.
On està el increment?

Asfalt a l’Avinguda

Diuen que és per un fill,
Predilecte i d’Alzira,
Gastant-se el 300%,
Per a que ell vaja corrent.

Per això, l’Avinguda,
Ha sigut asfaltada
I ara la gent d’Alzira,
S’ha quedat bocabadada.

Un cotxet per ací
I un cotxet cap allà.
Si el Súñer alçara el cap,
Cauria de nou al forat.

L‘Artista

Però en este 20%
Que fa patir a tanta gent
Es deuria ser més ocurrent,
Que per això és, l’Ajuntament.

I cal fer menció
D’eixa gran col·laboració,
D’un artista que és un “crack”
Realitzant tot este entramat.

No vol ser agafat pel bou
I si té sort i no plou,
Signarà un bon premi,
Nostre artista, Vicent Chaveli.

Està molt pensatiu
Analitzant tots els colors,
Sempre estarà en actiu,
Mane qui mane, senyors.


Sant Bernat

Nostre Sant Bernat
No cau per oblidat,
Ni mai la festa,
S’ha menyspreat.

Als seus peus
Totes han passat.
I pels seus ulls
Totes han mirat.

Amb crisi
O sense crisi,
per la festa;
falta sacrifici.

 Maria i Gràcia

I expectants al casalicis
Gaudeixen de la festa,
Sense fer maleficis
al estar en la cresta.

El 10 més el 10,
És un tant per cent,
I menys 20% és el preu,
On treballa molta gent.

Zaida i Zoraida
Es canvien el nom;
Al de Maria i Gràcia
Per esta desgràcia.

Rebaixada la subvenció
Al beat, faller i fester,
La crisi en la corporació
Ens deixarà al carrer.

Fallera amb carro

Va a fer-li l’ofrena
A la nostra “faraona”,
I dubta amb pena,
Per guapa, na Elena.

Li rebaixen la subvenció
Per la crisi global,
I no troba solució
Ni de manera casual.

Però són essencials
Les nostres festes.
Ser més cabals,
I no fer pestes.

-----------------------------------------------------------------------------------

“Corsarilàndia”
(2010) Monument infantil

Benvinguts al paradís
Per lloc i per país.
On tot cert, es gaudix.

Açò és, “Corsarilàndia”,
Lloc, i amb nom d’illa.
I meua, per ser fill o filla.

Si busqueu un tresor
Contagiat de fervor,
De pau, i de germanor,
Aventureu-se, és d’amor.

Els corsaris del moment
criden fort al vent,
Maleint al ponent
Per no ablanir a la gent.

Ablanir i aclarir
són coses ben diferents,
I els que ací esperem
Estem ben contents.

Estos són el dofins
Alegres i guardians,
cridant entusiasmats
als que estan ací arrimats.

Dofí, dofí,
Mira que eres fi.

Aspirants a la troballa
S’acosten aquesta platja,
De contes i llegendes,
I d’un cofre que és perdut.

Remant i remant,
I a la calavera acostant.
Busquen un nou port,
Del sud al nord.

Els ja ancorats
En terra meravella,
Criden mentre tant,
Que s’acosten, què és ella !!

Buscaven un tresor
Com si fos l’or,
Però eixa gran tendror,
Estava al seu cor.

El cofre de la felicitat,
On cap tot i val.
Que poc és valorat
si per força és guanyat.

Ni les armes,
Ni la por,
Guanyaran mai,
Al bon cor.

Cofre que sols conté,
Imaginació, i un conte.
I el que ací ha arribat,
Sempre quedà, meravellat !!

És l’illa,
L’illa del Xúquer,
On el bon sentiment,
És molt potent.

I ací els bufons,
O genis fincats,
Comparteixen contagiats
D’alegries i tradicions.

Amabilitat i felicitat,
I cap gelosia.
Repartint bondat,
I tot, ben brodat.

I els bons dofins,
Ací ens flanquegen,
Agradables per veïns
Que sempre es bordegen.

És, “Corsarilàndia”,
Un lloc, una illa.
Que per antiga i per vil·la,
A tots, sempre captiva.

A l’ombra de les palmeres
Passen els dies i les penes,
Amb restes d’avantpassats
i d’històries a grapats.
------------------------------------------------------------------------

“Busca’ls que encara es troben”

FALLA SANT JOAN
2010

Ser ben nascuts és de ser agraïts, tan se val que a la inversa. Per això esta comissió, la més antiga de la nostra ciutat, vol agrair al nou artista i donar-li la benvinguda a esta que ara li obri les seues portes, i que sens dubte ho fa amb tota la humilitat i en la més gran mostra de germanor i fraternitat.

En Josep V. Sanchís i Izquierdo i la Falla Sant Joan comencen ara, i desitgem que siga un llarg camí i un trajecte de col·laboració mutu. Dins de les possibilitats de que la comissió disposa hui en dia, i per la crisi, com és evident, intentarem posar en escena un bonic monument, com sempre el millor que es puga, però que sens dubte serà amb tot l'afecte i esforç que eixa labor té per obligació en la nostra festa, plantar un gran monument, La Falla, nostra Falla.

Què és una falla sense explicació? Res! Què és una explicació sense crítica? No ho sabem. Nosaltres intentem fer i posar en ell un ull crític per tal de millorar nostra festa, ciutat, entorn o qualsevol vessant que tinga per estima nostra volguda Alzira. Per a tal labor i sense cap interès, els nostres amics i rimaires Jesús Cebrián i David López donaran eixe aire de crítica, que farà del nostre monument un lloc d’obligada visita, si no es vol perdre la digna encomanda que nosaltres els hem fet. Ells, en Jesus “xuso” i David “el music” sempre per als amics, posaran la veu als nostres ninots. Desitgem que tot siga del seu grat, i els emplacem a que ens visiten els dies de Sant Josep en nostre cau i monument. 


La benvinguda al monument

Benvinguts!!
És el monument
 de la falla Sant Joan.
I els que ací venen,
No mai se’n van.

 Parlarem de la llavanera
Llavant diners al safareig,
I del “botelló”
Que agrada “mogolló”.

També dels serenos
Que semblen entesos,
I de les xiques guapes
Que si pares t’estaques.

Desitgem que el passeig
Siga de molt bon grat.
Recordeu si s'ho mereix,
El que s’ha contemplat.  

Cos Central  (Bolets i Donyet)

Germinen el Bolets
En la nostra Alzira,
I creixen els Donyets
Siga com siga.

Alzira té nous deures
Després de 25 anys.
 Deures i penes,
Que maten palmeres.

Creixen els bolets.
I creixen els Donyets.
Alzira i els seus pets,
I ací, alguns dels fets.


La dona fàcil

En èpoques de crisi,
més creix el vici.
I en el pont de l’estació
Es treballa en perforació.

Ni que faça fred,
 o en molta calor,
si tens dinerets
gastaràs el mocador.

I per falta d’uns llocs
 Que siguen adequats,
Les xiques venen el seu cos
 Als més necessitats.

 Són les models
Que reben als visitants.
Si d’Alberic a Alzira vens
Segur que faràs dents.


El xicot del botelló

En els parcs,
Places i passejos,
El “botelló”
Ara és la qüestió.

Són colles,
Colles d’amics,
Que beuen reunits
Per falta de diners.

Són empestats
En la seua població,
I tenim records grats
Quan estàvem en l’opció.

En el Pere Crespí
O en l’Alquenència,
Res millor que ací
On tenen la residència.

En la Muntanyeta
I en Les Basses,
Si no vols ser denunciat
Fàcil, No ho faces!!!
 
La llavanera de diners
Pobra dona
Que tot ho renta,
Es troba agenollada
Pensant en la colada.

Ha creat una Alzira
Bonica i digna.
I ara ho pagarà,
Qui subvenció tinga.

Per una bombolla
Anomenada immobiliària,
Rebaixa el 10+10 per cent,
Com si fora mala gent.

... Per què nosaltres,
si no l’hem creada?
No és nostra la cagada
El que a tu tant t’agrada.

I s'aclama al cel
Amb molt de recel,
Culpant al Zapatero
Que també té un zero.

Però la subvenció,
Que ara és rebaixada,
Té per exclusió
A una part de la població.


Els nostres Serenos

Són templats
I passen per educats,
Es creuen ser més,  
I... vostè ho ha entès?

Són els creats
 per a la informació,
I són els menys preats
de la circulació.

En els col·legis,
Fan de municipals,
Dirigint el trànsit
Dels voltants.

 Quan els de la pistola
Estan esmorzant,
Els de la llibreta
A peu, recolzant.

El sou és un dilema.
I el abaratiment,
És ben evident,
En este teorema.

“Un Sereno
És la solució,
Al dèficit
De la població”. 
----------------------------------------------------------------------------


FALLA SANT JOAN 2010

Lema falleta infantil: Carnaval, Carnaval.

Cos central - Rellotge

Són les hores,
I les manilles,
Marcant moments
Ben transcendents.

Comença una festa;
Els carnestoltes.
I estan de gresca
Per les hores.

Volen gaudir
De les disfresses,
I volen més que ahir
Allargar-ho en hores.

Escena 1- Mussol 

Ell crida simpàtic
Amb ulls de Mussol,
No estarà ric
Però tampoc està sol. 

 Convida a la disfressa
A tota la gent.
En aglomeració entesa,
 Més força van fent.

Escena 2 – Copalta (chistera)

Esta és la màgia
Que necessitem,
I part de l’alegria
 Dels que la conformem.

I si el dimoni vol,
I si no vol també,
 No donem el condol,
Ni la paraula; Jo fotré!!!. 

Traure del barret
Una formula adequada,
I deixar estar quiet
El temps i l’heretada.

Escena 3 - Coets

 I els coets,
Que estan preparats,
No saben pobrets,
Si seran esclatats.

Uns són per iniciar,
I altres per finalitzar.
Disfressats hem d’anar
Fins l’hora d’acabar.

Carnestoltes
O carnaval,
Si en les falles
No hi ha, no val.

Escena 4 - Capellà

I el Carnaval 
És tan genial,
Que l’arxiprestal
També ho rep com cal.   

Siga en processó
O en celebració,
Disfressat anirà
I també manarà.

Ninot Exposició

En tota festa
El so, és únic.
No cal una dita,
Per falta de músic.
 
I tots els animalets
Ho festegen amb ritme,
I no estaran mai quiets,
Per festa tan insigne.

Ballaran i cantaran,
I la cara es pintaran.
Cantaran i ballaran,
I tots ben bé, gaudiran.


Escena 6 –Escola de carnestoltes

I per romandre
I o, aprendre,
La millor solució,
Una sòlida comissió.

En la de Sant Joan
Ben bé que ho fan,
La xiqueta s’ha apuntat
Gaudint-ho de bon grat.

És la millor escola
I no se sent sola.
Ha trobat el col·legi
I no és cap sacrifici.

Ací aprendrà,
I també es disfressarà.
I la lluita de l’hora
 Oblidem-la, està fora.