Bon dia nit

Cada segon, cada minut,
cada dia,
camina sobre el desert
dels valors i la incomprensió
en mirada fugida i furtiva,
ferida, freda i complaent
que aterrida m'abastava
des del banc de l'espectador.

Eixa mirada apostant
que vol odiar i no pot,
la que s'aferma en el callar
i reclama paraules
esborrant un mant de fets
sobre els sons de les vocals
produïdes per la simfonia de l'engany.
Cau la nit estelada
però, naixerà de nou el dia
sobre el desgavell mant
de les manifestacions del cor.

I et cridaré en silenci;
bon dia nit,
estaré ací quan despertes
observant l'horitzó
i els teus moments inunden
totes les llums del matí.