dissabte, 25 de novembre del 2017

Mis sombras

Tenia les arrels fondes, fermes i arrelades.
Tenia les lliçons netes, clares i apreses.
Tenia per pròpia i clara visió; tota disposició i predisposició.
Tenia la ment lliure de pensaments contaminats, d'ídols, cudols i núvols. I de sobte....en el fer pel fet, no podia assimilar en el creure pel sentir del veure,
I en aquell veure pel creure; no podia dret seure, caient de tòs tot el seu cos.

I va haver-hi una vegada que...

Era el roure sa, alt i fort en servici, però era dèbil, vort, sense sort i tort en desfici. Amés amés, creia tindre per virtut ser forçut, mentre tant, al voltant, el món era cabut, astut, brut i tossut, fins trobar-se fotut, patut i venut.
Però ell, volia continuar dreçat i mut en veu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada