dijous, 2 de febrer del 2017

Érem únics.

En aquella albada
les aigües cristal·lines
se varen evaporar
per entre les grutes en erupció,
mentre els teus ulls
pentinaven la lluna
mullant els rius del sentir.

En aquella albada,
l'horitzó estava present,
volàrem d'estel en estel
amagant-nos als ulls del món.
Érem únics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada