diumenge, 13 d’agost de 2017

Mi lucido cometa

Y yacían cálidas sobre el regazo de unos sueños y deseos
Cual calma y silencio después de una tormenta,
Aquí, en el mar inmenso del inminente descanso
Con las galas de la noche
Y las corrientes de la indecisión,
Pero sobre el estado de toda una incomprensión.
Yacía bajo el regazo de sus verdades con la esperanza
Luchando contra las mentiras de sus brisas y sus vientos
Sobre un corazón sin pálpito lleno de luces fragmentadas
Por el surco de un vapor de claro fuego oscuro,
Que irreal y inalcanzable;
Cegaba la oscuridad de mi noche.
Y yacía, yacía a la espera del momento en que se estrellara
Contra la corteza de aire de nuestra tierra,
La tierra de nuestro ciclo en vida.
Aquí, la vida lucida y cerebrada
La aguardaba y celebraba por un sentir,
El sentir de una lluvia de claras y fugaces verdades,
Verdades como sus estelas, las Perseidas.

dilluns, 17 de juliol de 2017

A veces yo


Solo a veces.
A veces hay que saber pensar
En aquello ya transitado;
Siendo el presente del vivir
El que nos marca el nuevo camino,
El que nos llena gota a gota
Forjandose módica
Por donde voy y rebota
Ésta, mi aurea auténtica.

A veces me consigo maldito
Y en otras; cómo el dulce emérito,
Por incombustible,
Por no fútil y por fértil,
Maldiciéndome por cerebral
Y en no perecer cómo vulgar.

A veces soy simplemente yo,
Tan diferente, plano y claro,
Y siendo más bien raro.
Así me va.
Sólo a veces.

dijous, 13 de juliol de 2017


Yace solo en tristeza
Cual hijo sin padre,
El que ya viejo se siente.
Sus velares mueren al viento,
Al sol de la historia,
Al suelo encangrenado
Que desoye sus paredes,
Donde no hay firmeza,
Donde sólo queda tristeza.
Yace sólo,
Oteando un horizonte
Cual padre, hijo, su vientre.

dimecres, 12 de juliol de 2017

Virginiano


Yo soy ese.
Soy de esa pasta fina
Que se razona todo en su interior,
Como esa fibra que dulce y leal
Se mece en la vela junto al viento.
Soy esa fiera en el letargo
Que se hiere por un buen hecho
Sobre el vaivén de su marea
En el querer, saber y el valer.
Soy, el errante pensador herido 
Polizón de entre sus pensamientos
Allá donde las palabras no llegan,
Y en su misma medida;
Soy odiado, querido e ignorado.
Soy ese ser que es tan débil
Que a veces es tan repudiado,
Hombre de corazón dorado
El que se pierde entre sus letras
Quedando nulas en la estima
Cómo punzadas​ en espalda.
Soy ese, el que guiado navega
Por la senda de la vida
Con su corazón corrupto y roto
Por el hecho de su fuerza.
Soy ese tan diferente,
Soy ese, tal cual virgo

dijous, 8 de juny de 2017

Detrás de ella

Se esconde la verdad detrás,
Detrás de una traición.
Traicionando la falsedad
A la madre razón de vida.
Agradezco,
Agradezco a las citas que cito
Las que cito por mis citas
Por mis verdades con luz,
Con la luz de vida.
Y maldigo a la sombra ajena
Que ajena se ahoga en la mentira
Por su falsa y cruel verdad.

Partiendo hacía mi

Saltando entre las teclas
El viento mece mi sentir,
Pero esta fresca tarde noche
Gotea en cada minuto
Una luna casi llena,
Mientras, viajo con la mente
Entre frágiles meridianos,
Paseando en latitudes
Y volando en longitudes,
Mas cediendo mi corazón
Aquellos amos sin dueños,
A aquellos dueños sin sueños.
Hoy, escondo las verdades
Mordiendo la herida de la razón,
Pero saltando entre tus teclas
Voy perdiendo mi dirección,
Con mi noche y mi camino,
Con mi guia, mi ruta y mi tesón.
Mi destino.

dissabte, 3 de juny de 2017

Amb la mentida

Mor el raciocisme,
La convivència,
L'esperit de l'amistat,
La vida.
Moren les realitats
Quan afloren les vulgaritats.

dimarts, 30 de maig de 2017

Baix la llum del subconscient

He confós durant la nit
la llum dels ulls i els dies,
mentre la ment
viatjava dins dels somnis
per entre paradisos.
He confós la diferència
entre l'amor, la ràbia i la traïció,
m'he confós veritablement
davant les falses realitats
i una passatgera emoció.

Presoner en llibertat

I és que...
Es va escapar.
Es va escapar la màgia per entre els barrots del desig
Es va escapar en la lluita per l'absència de vocables.
I va quedar pres i sol,
Sol per darrere d'ells, els barrots de la màgia.
Hui jau el cos sobre l'ànima
Amb un cor que no deixa la ment
I una ment que no deixa la raó
I una raó;
Presa en la lluita contra si mateix.

dilluns, 22 de maig de 2017

Entre nebulosas/nebuloses

El viento late suave
Sobre el deseo carnoso
De un corazón herido en vida.
Y recría encendido su pálpito
Sobre el terreno fangoso del tiempo
Ignorando el buen sentir
Y esquivando el real saber.
Hoy, también se deja mentir
Y se sazona en el reír.

El viento late suave
Entre deseos vanos de quereres
Y residiendo entre aromas;
Prisioneros de libertad.
...................
El vent batega suau
Sobre el desig carnós
D'un cor ferit en vida.
I recria encés el seu pressentiment Sobre el terreny fangós del temps Ignorant el bon sentir
I esquivant el real saber.
Hui, també es deixa mentir
I s'assaona en el riure.

El vent batega suau
Entre desitjos vans de volers
I residint entre aromes;
Presoners de llibertat.


BONA NIT

dimarts, 16 de maig de 2017

Los huesos del pasado

Vivo aquí con ella
En este Valle por caído
Con la justicia de la sin razón,
Sin la memoria de nuestra historia.
No veo luz en esta oscuridad
Ni el futuro sin mi pasado.
El cuerpo oseo de mi vida
Muere en el silencio,
Tirado sigo, en la cuneta de la miseria,
Sólo, con la rabia del olvido,
Con la verdad del tiempo,
Con la muerte del fracasado,
Con la victoria de la vergüenza.

dimarts, 2 de maig de 2017

Salvador Andrés i Pasqual

...i donava de menjar als estels
gitant-se al bosc de la incomprenciò,
i en la taula, un déu per convidat
repassava nous gojos per la lluna
brindant entre núvols i esperant un nou alba.
Un alba de llum i una llum versada.

En el món de la foscor hi haurà veu,
i es conjugaran noves sopes en les lletres,
aquelles que es retrobaran en l'estimar
tots els versos que en lletra va cantar,
tots els versos que en lletra va contar.

...i donarà menjar als estels
en l'albada del món de la foscor.

DEP
Savador Andrés i Pasqual

dissabte, 29 d’abril de 2017

Veus i creus.

Les joies del tresor
Guien el silènci,
Escortant mires
Camí de la mort
En fam de vida.

Les joies del tresor
Tu les veus amb veus
I les creus amb creus,
Tu i l'amor sagrat
Flama d'un sentit
Morint en vida.

Tu, jo i l'absència

dissabte, 22 d’abril de 2017

Terra Natura

Sempre hi haurà un dia que manarà del dia, i hui li toca a la mare, a la mare nostra, la mare natura.

Per Natura;
Terra ferma,
Insòlita,
Indòmita.
Clau de mare
En el claustre
Del seu rastre.

Terra ferma
Incògnita,
Sense merma,
Biòtica
I crítica.
Terra fraterna,
Idíl·lica,
Pura i rica.

La natura
Que ens aferra,
En un lloguer
Sent passatger,
On no s'erra,
Clau de Terra.

Per Natura;
Dolça gerra
Pintada d'or
Multicolor.

dimecres, 19 d’abril de 2017

Caitlin de Ville

Me encantan tus formas
Tu aire, tu vaivén.
Me encantan tus curvas
Tus cabellos y piernas,
Tu fuerza y hasta tu Réquiem.
Me encanta
Tu ritmo y tus cuerdas
Y el ser esclavo de Reinas.
Sí, subeme lo que quieras,
El temblor; el que tú me das.


https://youtu.be/WQlghAHMHbY

dimarts, 18 d’abril de 2017

L'arc de Sant Martí

Plora el cel,
mentre,
es riuen els capritxosos
colors de la vida
amb el seu arc.

Plora en gratitud
sent mirall en l'espai,
mentre,
s'engrunsa amb saviesa
en l'escala dels valors.

Plora el cel,
y la vida continua.

                            Fotoorovig

dilluns, 17 d’abril de 2017

Mi luna.

Canto a la luna
Por debajo de su oído,
Ignorante en el deber
Desde que fui niño.

Hoy, ya susurro en el canto
Por encima de mi oído,
En ser gracia por nacido
Bajo el giro de su ciclo.

Canto a la luna,
Y a su luz,
Y a las sombras en contraluz,
Por nacer en mi suerte
Dama y vida; su consorte.

Le canto a la luna
Bajo su izado horizonte.


dijous, 13 d’abril de 2017

Siempre tú

Les naturalitats del formiguer renaixen.
Cada matí.
Amb el seu bany
de llum i masses
buscant l'ocàs i,
baix la mirada ferma;
una tranquilitat matinera
que es diluïx amb la llum.

///////////

Acudes a mi encuentro
en cada amanecer
y me golpeas con tus mensajes.
Los que emanan de tus versos.
Mientras;
intento mostrar mí fortaleza
renaciendo en la serenidad,
y en el morir cada día
por tu pregunta.

¿hola que tal?
y pensar,
bien, ya me ves.
Por aquí ando
en el camino de la luz.
El Ser de su vida.

Siempre tú.
Alumbras mí sentir
y quemas mis días.

BON DIA

dimecres, 12 d’abril de 2017

Ahir, hui i demà.

Xe, quin matí
més bo el de hui(per ahir).

Amb desdejuny
i tertúlia.
Sol, brisa i flors,
amb lletra i cors
i els seus records.

Tarongina
flor de terra,
desig poc lluny
per un nou dia.
Alba amb vida
esperit d'or,
ja te crida
I et fa partir,
ja te crida
I et fa volar. EVA.

Xe, quin matí
més bo el de hui(per ahir).

Aclaridor,
seré de llum,
batecs de vers,
estel de tu.
Flocs color roig
de llum sàvia
amb mirada
de nua fada,
sense ràbia
teclant els cors.
Traslladant joies
repuntant fets. SILVIA.

Xe, quin matí
més bo el de hui(ahir).
Recolzeu al vent
plens d'amistat,
vos marcarà;
per bona gent.

Si rius i convius
seràs feliç,
seràs dels vius.

Llum de dia,
Cada dia.
(ahir, hui i demà)

dimarts, 11 d’abril de 2017

Culs d'incrèduls.

Estem en eixe temps de passos
on toca enfortir els llaços,
per, i en cadascun dels seus casos.

Mòduls de llums
Passos amb punts.
Flors i conjunts
Creant sons i fums.

Ruta de rumbs
I cecs d'ulls,
Lletres de brulls
Lliures de fulls
Amb els despulls.

Llisos i rulls,
Doncs, per qué bulls?
Tu, l'art aculls
Tocant orgulls
I amb caramulls;
Ben curuculls.

dissabte, 8 d’abril de 2017

Va en mi.


Vaig acatxar-me darrere de l'ombra de les paraules, només per poder percebre el so melancòlic de tot allò que no podria existir davall l'estima de la meua novell mirada.

Vaig acatxar-me baix el sentir de les pauses sensorials i sensuals de l'ego, buscant eixe moment personal que sempre aclarira la verdadera empremta del ser natural.

I no,
No me trobe en el comú passejar
Ni tampoc en la varietat de la resta,
No me veig en ell,
En l'ignorant mirall del subjecte l'alié.

En mi, només veig el meu jo,
Tot el meu ser, el que sóc.

Sóc la peça forta en la debilitat
I la calmada brisa del fort vent,
Sóc el núvol de la tempesta
I l'amant d'aquell plantat cel brau,
i blau.
No me veig en el anar ferint per ferit.
Ni el anar cavall de l'espurna blanca de l'onada salvatge.
No me veig en la ment contraria de l'altre mirar i el seu coratge.

Sols sé,
Que sóc jo el ser dels fets,
Que sóc en l'humil diferència
Un ferit veterà que dia a dia va buscant-se,
Un ermità fidel.

Bona nit, o bon dia.
Però bona llum.

dimecres, 5 d’abril de 2017

La crítica d'un poble

Este poble està perdut
I sembla que caput.
Tot ens molesta
A dia de hui,
Vagen a peu o en bici
Ja ho fan tot per desfici.

Que sí, que és per vici,
Quan es sembra flor o gespa
I es fa un canvi d'itinerari
O si es munta una festa
I no sóc l'intermediari....

La fuilla en la tardor
I la panderola en la calor,
La foto d'un concejal
O el llunyà camí rural.
Jo vull anar, vull anar
En el cotxe fins el cagar.
Tot ens molesta
I açò apesta.
Un canvi de direcció
A l'anar cap a casa,
És una reordenació
Que me 'retrasa'.
Agafen signatures
Per mostrar contrarietat
I mira si són caradures
Que primen la falsetat.

I ara qué?
Una pista de què?
Que a la plaça de la constitució
És l'espai de la construcció?
Mira que requete bé,
Ara faran skate.

diumenge, 2 d’abril de 2017

Quede immòbil

Com en un somni vaig i vinc
Passant per l'invisible en la presència,
Siguent impasible en l'essència.

Maleït sospir que pertorba
Este temps en el caminar
I el tràgic pas de l'entropesar.
Eixa ment traidorenca
Que no deixa solta en alliberar
Tot allò que s'aparenta.

He començat mil converses,
Mil preguntes sense resposta
I mil respostes a cap pregunta.
He fracassat per no ser jo
En esta guerra contra l'ego.

I viatge irrealment en l'aventura
Sobre un núvol de lloger,
En cada dia i amb la seua nit,
I aleshores encara;
Encara parle soles
Mentre la ment m'acaça.
Me persegueix.
Me desobeeix.

Com en un somni vaig i vinc,
Però quede immòbil.

diumenge, 26 de març de 2017

Cau la nit, i la llum

Cau la nit
En el país de la foscor,
La lluna es cobreix amb un mant
Davall l'imaginari infinit
D'un sostre estrelat
Que no fa distincions.

Cau la nit,
Un altra fresca nit,
Temerosa i magestuosa
Sobre les terres del bé
I la gent que ja nasqué.

Cau la nit
Iluminada pels estels,
Eixe mant immens
De llum al firmament
Que ens fa insignificants
Davant l'univers.

Cau la nit
Entre varalles i envejes,
Entre els que tenen llum
I els que la necessiten,
Entre la traïció, el fum
I la confiança en fets per costum.

Cau la nit
Als peus de l'alba i la calma,
Baix el temps de la falsa raó
I la tempesta serena que estima
Aquella natura en qüestió.

Cau la nit, sí,
Però creixerà un nou dia.
El dia que parlarà conscient
Mostrant-li les dites als mots,
Passant de la travessa a la realitat
En contar l'estima d'un sentiment,
I en aquella, l'única veritat.

La batalla que no es va perdre
O la guerra que no es va guanyar.
Sempre, al dia o per la nit
Una claredat inabastable.

Però cert és; que sempre quedarà un poema en el relat.

divendres, 24 de març de 2017

Embogit

Calme el seré sospir
Al llom del cervell,
Amb els desequilibris
Embogits i armonitzats
Pel galop suau del vent.

Calme l'estima i el temps
Escortant la raó,
Sent fàcil per complicat
No perdre's dins del rumb
De la perfecció.

Calme el seré sospir
El que anhela un respir,
I un cavall mecanitzat.


dijous, 23 de març de 2017

El món se'n va a la merda

Sense massa temps
Corrents i contratemps,
Amb les notícies
Vista de revista,
Per damunt damunt,
Ací està conjunt.

Un boig per allà
Que mata per matar,
Amb un mínim risc
Per trist del que he vist.
Un màxim impacte
Tracte de mal pacte,
I esta novel·la
Que informa novel·lant.
I el seu parlament
Parlant sense parlar,
Pensant reservar
L'atac a l'atacar.

I l'espionatge,
Que per espiat va espiant.

Un mal president
Gran com un mur fent mur.

Uns espirituals
Que resen al no res.

I el fraudulent
Negoci al negociat,
Fa el justificant
I no jutja al jutjat.

Una batuda
Als gastos dels Blascos.

I una casa reial
Que és real per arrel.

Un món embogit
Per voler fer-se ric.
El covard és brau,
I l'esclau per l'or cau.

Farem més futbol,
O esport de deportats?
Jo puc ser el meu?
Ser el meu deportat?

Millor tanque l'ull,
Més no vull, si no acull.

El món se'n va la merda..

dimarts, 21 de març de 2017

Día Internacional de la Poesía


Tú veías hierro
I él sólo dinero.
Tú sentías frío
I él ausencia de calor.
Tú mirabas el sereno mar
I él una vida en movimiento.
Tú ignorabas tu cielo
I él flotaba con él.
Tú forzabas un querer
I él lo descubría sin deber.
Tú por necesitado, te iluminabas
I él lentamente producía su luz.
Tú falseabas un saber
I él dibujaba un firme entender.
Tú no fijabas la huella al pisar
I él caminava por su futuro validar.
Tú, mientras, se transcurría,
I él, descifrando qué contendría.

Tú i él,
Vosotros,
Esos seres especiales,
Los que en un volcan en erupción
Por el planeta de los sentimientos
Nos hacéis viajar gratis
En el tobogán de las letras,
Ellas,
Esas letras bellas y escondidas
Emergentes en el centro de vuestra razón.

Nosotros somos, sí,
Lo somos,
Hijos fieles del buen mostrar
Y esclavos de vuestro corazón.

Feliz dia.
Dia de la poesia.
..i de tantes altres coses més que...
ben bé cal un bon dia al migdia.

divendres, 17 de març de 2017

Me n'aniré de volta

¿QUÉ ESTÁS PENSANDO?
.diu.. doncs que..

Me n'aniré de volta
Amb tot el que comporta,
Obres d'art hi ha en mida
I el ressorgir me crida.

Me n'aniré de volta.
Els cartells tinc que llegir.
El poble tindrà que dir
Tot allò que els importa.

Me n'aniré de volta
Per entre sorolls discrets,
cercaviles, músics, coets,
Entre gents fent revolta.

Me n'aniré de volta
Poc després del despertar
I en acabar d'esmorzar,
Que després ningú m'ho conta.

Sí, clar que me n'aniré,
Me n'aniré de volta.
Feliç del bon oratge
Que esta terra ens aporta.

diumenge, 12 de març de 2017

Triste por ti


Cuantas palabras no merecidas
Mudas y doloridas
Habrán tras los visillos de tus ojos.

Cuanto silencio habrá
En la tristeza de tus pupilas,
Las que no nos dejan ver
El cortinaje que cubre
Tu humilde y roto corazón.

Cuanto dolor escondido,
Cuantos recuerdos muertos
Pasados por la pila,
La pila de los sueños,
Los sueños del porqué.

Cual grande será la ausencia
Y el dolor que tendrá tu día,
Sin que te venga a visitar
La luz de tus ojos,
El aroma de ti,
El humilde fruto de tu huella,
El amor de tu vientre.

Cuanto brillo penan tus ojos
Muriendo en cada lágrima,
En cada mirada muda,
En cada cabeza gacha,
En cada ausencia del presente.

Cuanta tristeza en tú silencio
Sin poder leer tus pensamientos.

Triste premio en tu vida.
Injusta vida con tu premio.
Pobre de ti, dulce Isabel.
Pobres de nosotros
Los que no pueden aliviar
Esa pena por ti.

Hoy, oigo llorar tu alma
Y sólo te puedo animar
Que no tengas en el que pensar.

dijous, 9 de març de 2017

Libros de invierno

(De mi amiga la poetisa Silvia Savall)..me encanta.

LIBROS DE INVIERNO

A veces, llega la noche
antes de lo esperado.
Son las tres de la tarde.
Se despide la buena compañía,
la oportunidad de haber abierto
media ventana a lo intocable,
también, el saltar de cabeza
sin paracaídas y caer de pie
sobre una alfombra roja.
Llega la noche
con la rutina de la soledad,
el miedo dentro de mis miedos,
las respuestas en el interior de las respuestas
y una bomba a punto de estallar
en el clímax de lo que pudo ser
antes de que se bajaran las persianas
de las emociones.
He vivido entre libros de invierno
y manuales con cicatrices,
no obstante, siempre te miré
en aquel parque lleno de hojas secas.

dimecres, 8 de març de 2017

Dia de la Dona


Perquè sou l'ànima encesa
Amb les arrels per emprempta,
On la sang per la descendència
Porta a l'humà de la mà per la vida,
Junt al goig que només regenta
La flor que en la llum fecunda.

dissabte, 25 de febrer de 2017

Por mis letras.


Siempre caminando entre estas,
Entre mis sopas, porqué sí,
Y porque son queridas y odiadas
Envidiadas y repudiadas.

Por aquellos tiempos en crispación
O por estos momentos de adulación,
Unas nacen claras y frías
Y otras mueren turbias y densas
Pero todas, nacen dentro del corazón.

Muchas lo son,
Partiendo de la base en la versión
Ignoradas en el relatar
por la nula educación preliminar,
Y otras, izadas en alabanzas
Por el mismo terminar.

Camino en el dulce caminar
De un pasado por lo prohibido,
Por ser fuente del querido
Entre el tiempo del querer
Y por lo que se siente en el saber.

Pero....

Se forjará la estela de mí brisa
Con la razón del razonar,
Pura dicha serena y concisa
Curtiendose sin el blasonar.
No necesitaré muchas cosas más,
Sólo, un presente i un jamás.
El presente por una voz
Y un jamás de portavoz.

A nada aspiro
Sólo respiro,
Entre las copas y las sobras,
Entre las luces de mis sombras
Con mis sopas,
Aquí, donde nacen y mueren
Estas, mis letras.

dijous, 23 de febrer de 2017

D'importància

Quasi hi hauria que dir amén davant la importància a l'hora d'amar.

Escoltar sense interrompre
Parlar sense acusar
Donar sense escatimar
Mantindre sempre la fe i l'esperança
Compartir sense pretendre ni presumir
Disfrutar sense queixar-te
Confiar sense flaquejar
Perdonar sense barallar
Prometre sense oblidar.


dilluns, 20 de febrer de 2017

En tu muro.

Hoy,
Hoy alzo un muro
Apesadumbrado,
Y por la burda carga
A las espaldas de tu mundo,
Por mis fragiles pareceres
Y por la fuerza paralela
De tus líricas falsedades.

Alzo el muro en la distancia
Más allá del cercano horizonte,
Donde mis letras bucales
No fueron admitidas
Como leales verdades.

Alzo el muro,
Allá,
Allá donde serías
La estrella persistente
De un claro haz de luz
Con rastro elocuente.

Alzo el muro
Aquí,
Por mí,
Fuera de tu camino.

Hoy,
Yacerás invisible
En los quehaceres
Que me demuestran;
Que soy débil en la fuerza
Y preso de la herida escondida
Que este corazón alberga
En la jaula de la mediocridad.

Y continuaran las lenguas
Allá,
Allá donde los ojos hablen
Levantando los muros
De la sinrazón.

Alzo un muro
Al que no te he sabido elevar,
Y al que ahora;
No se derribar.

dissabte, 18 de febrer de 2017

Ple de sorolls

Vivim
i treballem
en un món ple de sorolls.

Gaudisc
i patisc
per què tu;
me traus els colors.

Com l'acer inoxidable
tot és fred, mort i perdurable,
flama en el viure
per un estel ferm i estable.

Però..
Al fresc matí
la veig de sobte,
me crida, me saluda,
i cau en mi un món
de descontrol
quedant mort en vida,
sense parla,
sense reacció,
sense saber qui sóc.

Sí, quede mort
en un llarg minut,
el que durarà hores.

Maleïda siga.
Maleïda
ment pertorbadora
que canvia direccions,
trepijant descals
en l'escala de colors.

No sóc jo,
aquell que fràgil i en por
va buscant-se,
sense trobar-se
pels camins del temps.

En un món de sorolls
en el que només tu
me traus els colors.
Perfecció.

dijous, 16 de febrer de 2017

Entre el sí i el no.

No!!!
Simplement
que semblara en el semblar
del que poguera o no semblar.
A que semblava!
O, a què semblava?

Si!!!
Simplement
volia el que voldria
sense voler saber el que volia
i sabent que no devia
voler el que volia.
Per qué voldria?

El merèixer o no merèixer és l'ADN del pareixer i el resultat final de la pròpia mentida.
Entre el SÍ i el NO.

diumenge, 12 de febrer de 2017

On està

Fregant l'encanteri,
una mirada,
i s'enfonsa la vida
entre penombres
dins d'un món real
per vestir,
per despullar
i per rentar.
En el tornar a vestir.

Ara és morta
en cada minut,
mostrant-se fosca
no té presència
i en la malaltia;
absència.

On està ella?
on estan els ulls?
Qué s'ha fet de la Lluna?
.....

Me desnudé ante el pensamiento al atardecer,
lo vestí a media noche
y lo lavé cada mañana.
Hoy, aún muero en cada minuto.

dijous, 9 de febrer de 2017

Li vaig servir

Li vaig servir
al vent
de la nit,
un sopar d'aire
i lletres per volar.

Entre llums d'amor,
un estel, un cor
i un plat llescat
ple de sentiment.

Li vaig fer
servir al vent
un sentir
i una trista realitat.

Ell
hui,
m'acompaña al somni
ferint-me l'ànima
i desdejunant sol.

Mirándome


Y eché la vista atrás
y miré por el correr,
el de mis pasos,
y pensé,
me reafirmé;
aquí yo fiel
principios sin hiel,
así soy, así seré,
Mas nada más tendré
que pueda conmigo llevar,
sólo, un yo y el tuyo bien.

dijous, 2 de febrer de 2017

Érem únics.

En aquella albada
les aigües cristal·lines
se varen evaporar
per entre les grutes en erupció,
mentre els teus ulls
pentinaven la lluna
mullant els rius del sentir.

En aquella albada,
l'horitzó estava present,
volàrem d'estel en estel
amagant-nos als ulls del món.
Érem únics.

dimecres, 1 de febrer de 2017

A veces quisiera.

A veces,
A veces quisiera.
Quisiera ser el viento
Que roza tu piel,
El aroma de tu cabello,
La mano que besa tu alma,
La brisa que guía tu camino.
A veces,
A veces quisiera
Ser el polvo de tus zapatos,
La huella de tus pies,
El guardián de tu aurora,
El esclavo de tu corazón,
El parpado de tu mirada
Entre el bien y el mal,
Y el guerrero de tu verdad.
A veces,
Quisiera maldecirme
Por no poder ser
La letra de la canción
Que se mece en tu regazo,
Viviendo siempre anclado
En una sílaba de tu poema.
Todo en ti,
Todo en uno,
El que separa la noche del día
Deberia ser.
A veces,
Por no ser
Quisiera ser,
Tú noche,
Tú luna,
Tú albada,
Tú yo conmigo,
El que quisiera ser.
A veces,
Quisiera ser,
Una mueca de tu sonrisa,
El vaiven de tus caderas
Y una mente sin cerebro.