diumenge, 24 de gener de 2016

"The day the clown cried"


Conta la trista història
D'un camp de concentració,
Que als xiquets gasificava
En la última funció.
Es conta en la película
D'aquell pallasso empresonat,
Que tenia una obligació
En l'alegria del fals estat
I abans de la defunció.
Ens conten que Jerry Lewis
Sent l'artista principal,
Trobant-se penós i fatal
Es va negar en estrenar
Davant la crueldat del contar.

"el dia en que el pallasso va plorar"

Ser bulgar és un cagar.

Fàcil és ser bulgar
Dient coses al contar,
Ajuda a recordar
Poc després de pagar.
La culpa ens fa sentir
Com aquell que resa,
Marejol del patir
Al beure cervesa.
Estar penat deuria
Menjar per engreixar,
I més bé ens caldria
Recordar-ho al cagar.

dimecres, 13 de gener de 2016

De les polèmiques me ric....

Tic, tac, tic
La cavalcada del xic.
Hahaha, la xarxa té delit
per indiferència i càstig,
és un somni màgic
del que també sóc testic,
que siguen, la mare que'ls ha parit.
Després de tot el llegit
he pensat en adjudicar a dit
otorgant-los a tots un "premit"
per fer més gran l'acudit,
la societat així ho ha requerit,
extensible al món polític
en fer-lo més pràctic,
com a la Rita, la Punset o la Moníc,
i que en fer-ho més prolífic
entre algun altre susdit,
que també vol fer de crític
demanant-ho al crit;
i és posar-se per disfressa el vestit
I el anar donant la cara pel partit
com el seu pròpi sou físic.
Polític, polític,
que estàs molt ben establit,
amb nostra pasta tens un tic,
treballa, que tens cara de ric
i deixa la cavalcada al xic.
...hahaha he dit..!
Mes que no tinga massa sentit
O estiga de ment ben fondit
i amb raonament de podrit;
Adéu, demà també es farà de nit.