divendres, 26 de setembre de 2014

Una lletra fa la llengua

No vull caure'm
en la seu del cego
d'aquell que no veu.

No vull seure'm
en el torbar de l'ego  
per allò que dieu.

No vull.

No vull confondre'm
ni brollar del pego 
en aliena seu.

No vull,
sóc així,
entre el que és i serà,
entre el és i podria ser,
però sí,
cap en dins del que ha sigut
i del camí cap on anem.

Callar i atorgar,
comprendre,
pensar i analitzar,
entendre.
   

dilluns, 22 de setembre de 2014

Deixaràs record

Escolta't.....mirant-la, llegint-la, pensant-la.
 I canvia't, si creus.

Que certa
La vida,
Sóc camí
D'escolà.

Apendre
Dia fent dia,
En saber
Valorar. 

És classe 
Amb raó, 
Tenen fet 
D'amagar. 

Era ja 
En abans, 
I després 
Es vorà. 

Alumne 
Sabedor. 
Sóc i sé 
En pensar. 

El camí 
Per a tots, 
És el ser 
Al record. 

És la veu 
Que ja es veu, 
...és certa, 
vida és. 

Algú va dir un dia: 
"que fals és veure gent falsa parlant de falsetat".

dimecres, 17 de setembre de 2014

Eva Celaya

ViatgEra 
eVident,
altivA,
clàssiCa. 
Estela
de la Llum
que emAna
companYia,
que fA món.

Gaudeix de la vida.
I conta-nos-la.

Bona Nit en un mirall "ho sent"

Sóc pres
Per incomprés,
És el que és,
En un món al revés.

Ho sent, 
Sóc gent.
En un parlar,
En un pensar,
En un plasmar,
En un ratllar,
En un palpar
De tot el que veig,
Del que ocurreix,
Del qui pateix,
De qui s'ho mereix,
I si ho requereix.
Siga carn, o peix,
Llegum, o greix.

Ho sent,
Sóc gent,
Unes vegades
Prou seriós,
Altres sonades,
Un botijós.
Conscient,
Sóc gent,
Ocurrent
O pudent,
I conscient,
Ho sent.

I no saben que dic,
siga en crit,
Nota o escrit,
Vers o dit,
Prossa o acudit,
És de ser agraït,
Ser un maleït
I tindre en l'oblit,
Que no podrit,
Un cervell "fondit".

Bona nit.

Sáez de Santa i Maria

La filla d'aquell llepolia
que de Santa i María 
amb el Sáez no té res, 
visionària de l'interés, 
i cal dir, nana a les tres,
vol convercer a tot el món
que cal fer un "manifestodrom".
Açò és pa cagar-se,
Prohibit manifestar-se;
a les portes de ta casa,
a l'avinguda, o a la plaça.
Ésta és, la vida perra,
i altra vegada l'erra..
La creguda en veritat
i per a la resta; la sense trellat.

....nostra sanitat Alzira

Fent el gos ací en la "piltra"
que molt roina té per "pinta",
i mes que diguen dels diners;
no hi ha d'on traure'ns més.

La nostra sanitat
pegarà un bon bac,
i el nostre volgut hospital,
acabarà sent un hostal..

Açò diu ara el "FaBa" del pp.
-I què farem amb el dèficit
que altres carteres han parit??

Bon dia..

Certament és així,
i jo camine per ací, 
on escolte als muts
i on les ombres veig
en una nit a crits.
La realitat, la certesa,
és la corda que tensa
l'aroma del teu tacte,
font de vida, predilècte.

De viatge a Barcelona

I seguint en allò del bon dia..

Creuen ara l'horitzó i la distància
entre les neules dels paisatges,
que hàbits més enllà del Sènia,
aromaran en entre brises noves;
glòria i somni, vida i experiència.

Bon dia.

És molt dur dir BON DIA i no mostrar alegria.
Però més dur és, veure que tot va al revés.

Lletra de vida
com en la conxinxina.
Saber si van,
si estaran, 
si fan o estan,
treballar a cegues, 
menjar cebes,
i examinar
sense estudiar.
Un camí, una ruta
i el soroll que eructa, 
apressats i junts
com els difunts,
sense pena, ni glòria,
ni cap meritòria.

Què hi ha molta dimissió
en la Conselleria d'Educació...?

No són Docents,
cents, cents, cents, 
i per això;
en sobren quatre-cents. 
Des de la reforma
a la desforma,
i sempre violentant,
a l'estudiant,
des-educant
encarint i malbaratant,
i posant una coma,
que borra i és de goma
i que mata tal com sona,
a la cultura i a l'idioma. 

Els llestos destres,
què més, sí són mestres, 
per sabedors,
coneixedors i educadors, 
arbitraris,
i certament partidaris, 
d'un nou canvi
per al recanvi,
i un conseller,
però mestre i del carrer.

Bon dia

Espenta la llum del dia,
un nou viure després d'estar mort en la nit.
Espenta el desig, en tota vida, 
un feliç somriure, ben florit. 
I dissabte. Bon dia.

No pot..!

No es pot dir bona nit si és de dia,
Ni bon dia si ve la nit.
No pot, ni pot.
No pot ajuntar-se el mar amb el cel, 
ni poden les aigües separar-se de les ones,
ni pot deixar l'aire ser vent, 
ni el sol abandonar la llum, 
i no pot, el foc cremar al gel. 
No poden deixar les sendes ser camins, 
ni pot el pensar fugir d'un cervell, 
no pot la realitat abastar en imaginació, 
ni una llàgrima guanyar-li al somriure. 
No podrà la guerra vèncer a la Pau, 
ni pot l'odi soterrar al desig per l'estima de l'amor. 
Però no, no pot el món lliurar-se dels hipòcrites, 
ni dels zels, les envejes, ni el perdó. 
No pot, no deu, 
ni que la humanitat obvie el ser i aprendre, 
valors per un nadó, que ve del ventre.