dimarts, 15 de juliol de 2014

Referències del dia

El viatge del rEi espanyol
que per la parla fa homenatge
a un dictador de bressol,
i no, ens mou el coratge
per raonar el que es vol.  
----------------------
A les portes de la televisió,
també goteja la diària informació
i la violència en Alta Definició.
Però, de més poc trellat
és fer una vetlada de combat
i lluir-ho en Sant Bernat.
En estiu i a la plaça major,
és lloc de relax i la calor,
on les famílies prenen la fresca
gaudint de pau i no la gresca
i on els xiquets gaudixen des del parc
el que altres diuen; que és art.
------------------------
Sóc aquell que acompanyà 
al que va ser un gran manyà,
convertint al cabrer
refugiat dins la muntanya,
i rescatant al vell faller 
per cagar-la quan ens manà. 
Falta de carisma
i es veu sense prisma,
ara sense lideratge,
també caurà el seu llinatge,
més antic que el forrellat
o que el iaio que no va ser nat. 

dijous, 10 de juliol de 2014

Dimissió en educació..?


És molt dur dir BON DIA i no mostrar alegria.
Però més dur és, veure que tot va al revés.

Lletra de vida
com en la conxinxina.
Saber si van,
si estaran, 
si fan o estan,
treballar a cegues, 
menjar cebes,
i examinar
sense estudiar.
Un camí, una ruta
i el soroll que eructa, 
apressats i junts
com els difunts,
sense pena, ni glòria,
ni cap meritòria.

Què hi ha molta dimissió
en la Conselleria d'Educació...?

No són Docents,
cents, cents, cents, 
i per això;
en sobren quatre-cents. 
Des de la reforma
a la desforma,
i sempre violentant,
a l'estudiant,
des-educant
encarint i malbaratant,
i posant una coma,
que borra i és de goma
i que mata tal com sona,
a la cultura i a l'idioma. 

Els llestos destres,
què més, sí són mestres, 
per sabedors,
coneixedors i educadors, 
arbitraris,
i certament partidaris, 
d'un nou canvi
per al recanvi,
i un conseller,
però mestre i del carrer.

dimarts, 8 de juliol de 2014

Allà que van.


Creuen en la distància i l'horitzó
entre les neules dels paisatges,
que hàbits més enllà del Sènia,
aromaran en entre brises noves;
glòria i vida, somni i experiència.

Decapitant dies

     
És cert que esperava premi o castic…

Tot este temps pagat i que ara em falta,

Eixit del fang vaig anar amb impol·lut tatuatge

Incendiari de la fe, perduda com a torxa

En foscor intemporal decapitant dies,

Encreuant l'arpa amb què el vers ens adorna.



Els meus ulls veuen el ramat perdre's en la pols que alça

          -el rastre fàcilment és reconeixedor-

La temptació d'empunyar el que queda del disbarat

Em fa ingrat cada pas

Ara que els bàrbars, incorruptes

Somriuen amb el rostre cansat de burlar-se de l'espill.

Juan José Arnés Pintiado