dilluns, 23 de juny de 2014

El Barcenas, al Cardenas, i més.


Entre les vistes moltes 
que amb l'orella escoltes,
manoll de noticies tots els dies
que ploren entre alegries,
i amb el cert convenciment; 
que d'esta gent, era evident.

Marca la casa,
diners a la saca, 
de casa i per a casa, 
com en casa.
És vergonyós el ser ronyós,
baix la llei del tot poderós,
i dels lladres de pinyons
dels que estem fins els collons. 

I surten els capitals
que a gavelles van com tals,
fins el paradisos fiscals.
Mentre que amb perícia 
investigant va la policia
eixa mà, que és la justícia.
Però mitjos de comunicació
que fan divertida comunicació,
la transmeten amb claredat
per que quede ben contat.

Hui al Cardenas;
molt bé el cas del Barcenas,
deixant marcat i entre veure
el dur treball i deure,
el que té un PP i PSOE
per a que ni un euro sobre.
40.000.000.000 d'euros,
que viatgen, a "otros suelos".
Persones de molt renom 
i que són els que són,
economistes amb estudis
que sense ser erudits
fan de veres els acudits
per què tots ens xuplem el dits. 

U més u i dos més tres, 
és igual a dos quatres,
i me'n deus dos més   
com si a la "loto" jugares.
Açò és collonut,
esta llei de l'embut. 
Bon dia i Salut..!




dimarts, 17 de juny de 2014

Eres Sol, lluna,
i capitana dels estels,
eres astre, eres terra
com la mare que ens aterra.
Dones llum a la nit,
mes sempre, al teu pas;
creixen en àrid secà
les bones herbes, les flors,
mil vides i cent aromes,
brolladors d'aigua neta,
fragàncies totes pures.
Un mant de serenitat,
del suau vent a les praderies
un regne per tu acotat,
en frescor, en races,
en portes d'ànimes pures,
i a la teua sempre bondat
que llueix en complicitat.

Cada vida, cada pas,
cada camí un bon confí,
ferma lleialtat a la forma,
que la senda no transforma
i on tot naix per norma
del que és bo, i conforma.

Podria ser un digne
jardiner al paradís,
però estime el que m'estima
i el que tant em requereix.
No sóc insigne,
ni puc desitjar més,
sols puresa i estima
en la lluita que tu saps,
colze amb colze,
muscle i davant braç,
cru és el diari i dur camí
al parany sense jardí,
però ben bé estimada,
conscient i formulada
de ser notícia ben rebuda
l'arribada d'un respectuós
al viatge com el de nós.

Eres Sol i eres lluna,
mes brilles com ninguna.