dissabte, 26 d’abril de 2014

I el món continuarà.


I el món continuarà..
però, que cru és esperar
la forta mà que dominarà 
el que tan és d'alabar.
Amb un pas endavant,
per i com ensenya perpetua,
podria anar solvatant
no errant en crua i nua.

I el món, continuarà..
i la mostra, ací estarà.

dimecres, 23 d’abril de 2014

Un dimarts qualsevol


Molt bon diaaaaaaa....

Sou la meua gent,
sou, el bestiar famolenc... 
Comença la setmana 
amb Sol i lleganya, 
bon dia com cal 
en un dimarts habitual, 
preparant el nou caminar 
i buscant entre els dials 
els grats sons musicals. 
I així he trobat al gran Marley, 
i he cridat; weiiiiii..! 
I m'he torbat amb notícies, 
unes amb no, i altres amb delícies. 
Moltes mentides de jutjats 
i les mitges falses veritats, 
i on brollava el caos de l'atur 
que tant preocupa el futur. 
Manipulacions laborals, 
baixada de sous i jornals. 
Pujada d'impostos, 
i no podem ser costos. 
Moren així els drets socials, 
i les persones com a tals. 
Esport, esport, esport, 
l'esport és el que més prima, 
per contrarestar la llàgrima, 
màrqueting per a caps rentar, 
són estes, les pastilles per oblidar. 
Però sempre mana una, 
la estrella de la comuna, 
una notícia notable 
que tots em de sabre. 
""Cagar a l'aire lliure..? 
Déu ens lliure...!"" 
Al Marroc, a Mongòlia, 
a la Xina i a la Índia, 
és té que denunciar, 
és té que eradicar, 
si al camp van a cagar 
els secs pous al filtrar 
les aigües poden contaminar. 
Que vergonya senyors, 
les seues preocupacions. 
Ja no sé qui sóc, 
ni si estic o no en el joc, 
pobre bestiar, rebrot, 
pare, fill, germà, net i nebot.

dilluns, 14 d’abril de 2014

Ext 4


(..I en no res, allí que me'n vaig

a fer les diàries labors,
a la perfecció del raig
i demostrant-li amors..)

Dintre d'un món metàl·lic
és on naix un cos líquid,
que per rius van a la mar,
i on naveguen sense parar;
peixos amb raspes de fusta
amb un dolç i fresc menjar.


dimecres, 9 d’abril de 2014

Hui és diumenge.

"...i sempre em passa el mateix, escric escric i escric sense cap ànim ni badall, i per tot arreu, sense guardar còpia. Ací un bon dia de diumenge donat als companys.."   

Hui és diumenge
El rei que té penje.
Jo me'n vaig de paelleta
Amb els amics de la falleta.
I molt trist per l'actual desfeta...
Recorda allá on estigues
Que meus no són res,
Per fer-ho tot al revés.


Manats per opressors
En el país de la llum,
Sent molt conservadors
Imposen al poble fum.
Fam i por,
Mercat i negoci,
Recollir tot el or
Per engreixar benefici.
Mentides als preus,
Als nous impostos,
Repressions greus,
Els aturats són costos.
Perduts al rumb del poder,
En la parla, en la veu,
Família és un no ser
Sense casa, pis o seu.
Estos mentiders
Que ara ens manen,
Són fills i forasters
I vull que els follen.
Pàtria en ca revolta,
Al País mut i cego,
Menyspreant llengua pròpia,
Per incult i borrego.
Este és el meu poble
La majoria per no dir tot.
Ja no hi pot més cabre
Tant de rebrot,
Que no saben més sabre
I són; penya seminfot..!

dimarts, 1 d’abril de 2014

Època de impostos..


Si no parle rebente
tinc mal de ventre.
Puta esta societat
de no massa trellat,
on ens fan pagar de tot i més
i calla, i no parlés.

Éstos "putos" governants
que en el cul tenen grans,
plens de pus jo els voldria
i sempre drets; de nit i de dia. 
Uns grans, que no granets,
on tots gaudirien ben satisfets.

Impostos i recaptació,
i sous d'exageració.
Ésta és la devoció,
fills, d'aquells en generació.
Obres sense ús
i els drets en desús.
es pensen que en ma casa
tenim pipes d'or en carabassa.
Polítics de bona xarrera
però, amb la meua cartera.

Ments privilegiades
i vides acomodades,
me caguen en la mar salà
i hui; els envie a fer la mà..!