Vull..!

Vull mirar al davant

i els núvols no em deixen,

m'ofeguen, m'oprimeixen.

Vull viure cantant 

on són els que obeeixen,

i ens reprimeixen....  

Vull seure a l'ombra

d'aquell robust arbre,

que de sostre ens va sabre.   

Vull més llum al camí,

més guia, més certesa,

i que la pena siga ofesa. 

Vull mirar, un sostre, una guia,

una llibertat sense pena,

un futur amb bona llum,

vull; perdre el fum.  

Vull no estar avergonyit

per les arrels i els meus volers,

ben orgullós que sí estic  

sigues o no amic..!