dilluns, 26 d’agost del 2013

Set, són Set, dies i síl·labes.

En set dies vacances...merescudes vacances.. però
..amb labors preparades... amb reina i casa...De pintor i llumener, de fuster i fontaner, 
manat en casa.... marit... 
Però hui, és dilluns.... o no.?

    

Ací el nou dilluns
el primer d'eixos set,
una setmana fresca,
calmada, satisfeta,
que mana estar quiet.
El dia porta calma, 
la que no mai tenim.
I veloç és l'estampa 
que forjada posseïm.
El cel és gris amb cúmuls,
humitat a l'ambient,
esperant bona pluja
que força pose content.
El Sol i l'aigua, 
benefici grandiós.
Gràcies a la terra,
vida, que gaudim nós.
I ací en l'hamaca 
espere el pas del temps,
notant la pau sacra 
d'aquells en el contratemps.
Visc la serenitat,
la que no m'abandona,
l'alegria i repàs
sempre ens aborrona. 
I deixem l'enveja 
malícies i demés,
vivint amb la formosor
que no és mala cremor.
Sempre hi ha que ser bons,
també parèixer-ho,
si al camí toques fons, 
ja saps; ha millorar-ho.
És el poc que ens queda,
persones, cult al poble,
en la casa mig rica
o taula del pobre.



...Xe, ara criden; DINARRR..,
i de ací m'ha d'alçar
deixant este rimar,
doncs els faig enfadar
si no entre dins del llar.
Passeu un bon dia,
amb molta alegria,
i sigues afortunat
si ja ho has acabat.
Hauràs tancat cercle,
voldrà en açò dir-se
al fi del veredicte, 
que toca alegrar-se,
i tots, tots els dits dies,
de nou; tornar alçar-se...!



TOC, TOC, i recontra TOC
al tercer avís, calbot...!
prou de set síl·labes,
que sembla de borinot.



Notícies d'aquell dia

"Ding, dong, ding....
Bon dia i rin-tin-tin..
Que siga bon dia o bona nit,
Sense tindre un ull, dins del dit."

Tornàrem a escoltar 
Notícies contradictòries,
Maneres de manifestar
Seguint totes les notes.
Línies al contar
De ciments insignes,
I així, naixen les lletres,
Per mostrar el malestar.
Parlen d'un "penyó"
Que es va regalar,
I no caiguem en opinió
De quan ens varen anul·lar.
Els jocs dels somriures
I les formes al despistar.
Però, robar tots els dies,
Amb bastó, ja no és d'estranyar.
Egipte, Síria, Madagascar,
Això ja ho sabies,
I no es compren al pensar
Si no ho coneixies.
Contar o tergiversar,
Sempre a les hores
Que en taula hi ha un dinar,
I si escapar t'ho pensares,
T'agafen, a l'hora de sopar.
Però els de les tisorades
Estan sempre a la llar,
Comparant als feixistes
D'aquells que ho volen reivindicar.
Coses de banderes,
I un gran malestar.
Obrin sempre les boques
A l'hora de parlar,
I no són poques les ganes,
D'enviar-los a cagar,
Doncs en tall de manar
modifiquen les més certes.
O aquella que ens vol contagiar,
De que xarxa no tingueres
Si demanes per menjar,
Mentre que tot pot passar,
En esports i alegries,
Amés hui el lamentar,
Eixe que s'acaba de matar.
Demà, segur que molt més
Et vindran a contar,
Un, dos, tres
I en vistes tot al revés,
Defenent fins rebentar
Mirant al Sol, o al ses.

"En fi, bon dia o bona nit,
ho sabrem; al tornar al llit".

Bon dia i benvinguts


Benvinguts a la cort
del Rei Faraó,
Que més bé és un hort
Sense rumb ni raó.
Guerra de mitjos ,
Deures i fets,
Després són bitxos
I sonen com pets.
Demà que fora,
Ser, el bonic número2.
I dir-vos quan siga hora;
moca't mocós..!
Teniu en possessió
La veritat en el ser,
Fotent de més pressió
Al parat i jornaler.
Paraules i paraules,
Falsetats i faules.
I així començava eixa història,
Dient allò de:
Benvinguts a la Cort
Del Rei Faraó,
Sempre de llei i raó
Al "manatàri" en qüestió.

Bon dia amants de la terra,
Llengua i estima d'húmils.
Bon dia sinó s'erra,
Per ser un net, o un d'eixos fills.

dimecres, 14 d’agost del 2013

Moments per al haiki o haiku.


Dia, estiu,
la nit en tertúlia,
gran efectiu.

Calma serena
i cadira de bon ser,
en porta de carrer.

No fumes "hachis",
el verd és essència.
Massa presència.

Esperat un moment,
sent la grata estada
per la fumada.  

La teua mirada.


Mirada silenciosa 
que enlluernes el camí,
fabriques en desig realitats
sobre mars de banalitats,
i viatges sense fi
a l'estat que ens reposa.

Mirada silenciosa
de dolça i amarga estada,
enarbores la bandera
de la certesa verdadera,
la que viu al cor ancorada
amb l'empremta d'una diosa.

dilluns, 5 d’agost del 2013

El cervell és roí.


Moments al costat
que ericen tota pell.
Capgirant cervell.

Mirades fosques.
Dies i nits de rubors
al colp de llavors.

Mirar el callar,
silenci del pas meu.
Mida, hereu.

El cap al cervell
enllaça permanentment,
"Satán" fora ment. 

El cap és roí 
obviant tot esglai, 
fent-me fredolí.

Estructurada
és la estada, vida.
Porta tancada. 

Fidel maleit 
a la senda companya.
Per tu oferit.  

Als teus peus
tapís de murta fina.
Per genuïna..!