dimarts, 21 de maig de 2013

En segon pla.


Més que semblara que no hi estic, 
no feu cap crit,
no és cert,
ja eixirà a la llum 
com va sent en mi costum.

No és cap mentira..!
 I estira que t'estira
 des de dalt del muntó,
o alguna gran cadira,
la que no té altra opció
i on agafa un cagalló; i estira. 

"El teus ulls són com el cel, 
un color que a tots desvela."

divendres, 17 de maig de 2013


D'una part a vosaltres
que tingau molt bona nit,
que hui és divendres,
i ahir està en l'oblit.

....a vosaltres:

Flors del jardí florit,
ací, al quart territori,
alegreu la vista i l'oït,
malgrat el rebombori.

Tenim una tasca diària,
que en part és roïna,
però treballant en alegria
la nit, serà guia i més fina.

Tan fina com els capolls
de les roses i els gladiols,
i amb tanta formosor
com un ric daurat tresor.

Sou les reines,
les reines del jardí,
balleu al so del vent
i jo, sempre content.  

No sóc pregoner,
ni sóc cap guardià,
sóc el presoner
d'un jardí valencià.

La flor que ací creix,
ací "perteneix".

..........demà més.

dijous, 16 de maig de 2013

Llum, nova llum



....desitge davant tot, que algú m'ixca al camí
 i que m'allibere dels mals pensaments 
i d'aquesta carrega d'obligació extrema. 
Fart, que n'estic fart. 

Però la senda continua, la meua i la vostra, 
amb els seus pros i les seues contres.
 No hi ha remei, no hi ha solució, 
som nosaltres, els humans, 
els que fan un pas nou en la veritat, en l'errada, 
en l'educació o la situació dels que actuen
 segons el propi escalafó o estat, 
caminant, per l'estat, l'estat de l'esperança,
 realitat i millorança.

Com canvia l'essència del dia, 
sí ple de llum et sents afortunat,
 i si l'esperit amb tu s'alia, 
torbant-te ben despert.

Com canvia la lluminositat,
 baix el signe, sempre, de l'amistat.

dimarts, 7 de maig de 2013

El Deixe del Deixat


Deixe corre el temps
sense posar contratemps, 
deixe el cansat treball
sense ànim ni cap dall.
Deixe el bestiar solt,
galopant al trot,
al pas, al pas del toc.  
Deixe la garba, al dall,
repassant la farsa, el tall,
fent en l'essència un ritual,
en l'herència espiritual.
Deixe el temps,
aquell que sempre corre
parint-se al contratemps.
Deixe al pas, el temps,
aquell que sent nostre
és d'amics, pares i parents.
 Deixe un cop el nostre crit
i s'enfonsa en l'oblit,
 batalles fallades, perdudes,
amic dels sords i les paraules,
i d'un país, sense orelles.
 Deixe el poder al creure
per allà on va i corre,
ric en aigua, terra i sang
que a les venes no hi ha fang.
La deixe, tot a una banda,
nostra història estampada
que més bé sona espantada,
justificant un terra estimada
per anul·lada i enverinada.



  

divendres, 3 de maig de 2013

Per tu naix el dia.


Naix el dia, sempre igual,
amor en mida i ser ritual,
allà on acabarà la nit
per construir un nou crit.
Poc arrisca el que res fa,
i si no mostra la mà
en cor i ànima,
poc li quedarà demà.

Naix el dia, res és casual, 
mullat-se en bany i bassal, 
bassal d'un ric guió
en forma i expressió.

Queden dies i nits,
per que m'assenyalen per dits.
Queden dies, hores, temps,
sense pausa ni contratemps.

País lliure et vull,
sentiment que a la sang bull,
demostrant ser el herois
sense anomenar-nos nois. 
País meu estimat,
ací estic al rescat,
mentre passen per cecs
per la vida al passeig.  

Naix el dia
i encara queda demà,
sempre a la memòria 
en vida meritòria.
Per tu València,
la meua l'herència.