Observa el vent, i parla la llum,
per incoherent el món,
que tot ho confon.
Somiem fets en vida,
i s'obvien aires d'ignorància
en terror per la repressió,
brisa en senda de tolerància
amb crua i engreixada acció.
Cecs tenim per un nom
al passeig en la foscor,
a les arrels de tothom,
i per avinguda, una por.
Navili d'un rastre, fum,
galons, desig i alegria,
per l'estel i la no parida,
ni admesa la conquerida
en model de viva costum.
Forma pena, estupor,
i en el viatge, la sang, va i mor.
Un món incoherent,
parla la llum, i observa el vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada