dijous, 29 de desembre del 2011

Turbi-Bartolomé




Ja sonaven els ocells
entre el cantar del vent,
i el sol era blau al cel
al ser corresponent.
Calma i serenitat,
i ballaven totes elles;
plenes de felicitat
al compàs les estrelles.
Estranyaven estes coses
en la franca vesprada i nit,
en ballar totes juntes  
amb el sisè sentit.
El matí era aclaridor
del que anava a succeir, 
doncs amb eixa brillantor
no s'havia de sofrir,
demostrat ara l'esplendor
del que anàveu a conquerir.  
El sol estava radiant,
i les estrelles ballant,
el vent sorollava cantant
i els ocells sonant.
Blau i clar, serè i bo,
i la lluna a la seua part;
descansava al seu tro
bressolant al Marc. 

Les hores són passades,
ja és de domini públic,
les sensacions viscudes
d'un univers llest i pràctic,
i ara dir.. tots junts:... Fantàstic...!!


dilluns, 26 de desembre del 2011

Anna Egea




Falten al món cançons
que ens facen ser humildes,
dades de grates musiques
en esperits i il·lusions.
Però renaixen moments i emocions,
entranyables records d'aquells dies,
aquells, aquells que al cor duguem,
i que en estes mencionades dates,
precís és, que ens acompanyen.
Entre regals i engalanades taules,
sonen les sempre nadales,
records i coses dels aniversaris;  
com la de Anna Egea Quilis. 

dissabte, 24 de desembre del 2011

Bon Nadal




El fred hivern ja està ací
i estem en Nadal.
Mes que hi haja forta crisi
recorda viure-la com cal,
amb el sentiment de l'únic proposi;
per la salut, la pau, l'amor,, i el festival..!!!  

BON NADAL....!!
------

Nit d'emoció
i de bon profit,
amb franca il·lusió
i un bon dit;
és el moment i l'ocasió
per al... BON NADAL....!!!
------

Fosca i freda és la nit,
que plena d'il·lusió,
no es mor en el oblit
entre el somni i la satisfacció,
un sentiment esplèndit
i una fidel emoció;
i una bona nit....;

BON NADAL...!!!


Tots reunits
al voltant d'una taula,
cors en pau i ben reblits
fent d'allò alguna faula
i recordant als fugits.

BON NADAL...!!!

dilluns, 12 de desembre del 2011

I després de les vacances...


Després de les vacances
toca començar,
han sigut llargues,
però és l'hora, a treballar..!
I cert és que no estic
a hores d'ara preparat,
doncs estic molt ferit
pel fort refredat.
Me cau el moc,
tinc forta tos,
m'agafa un sofoc
pel mal de cos.
Però és hora,
d'anar a treballar,
si no em presentara
que podria passar??
Faré com els espartans,
o com aquell legionari,
que no mai van al "botiquí",
per no portar el cap baix del braç
o dintre un cabàs.
Però estic ferit,
per aquest refredat,
moment maleit
sense cap debat.....
.

 Attttttxuuuuussssssss....ss...  inf.... inf.... Atttttttxxxxxuuuuuussssssss.....!! Collons..!

dissabte, 10 de desembre del 2011

La puta crisi



Mirem als voltants
amb el caminar,
i analitzant al mirar,
però veiem farsants 
que ens fan pensar.

Ara sols quatre,
són els indignats.

Escoltem la radio,
i observem la televisió,
i al diari l'opinió
també té contradicció.

Entre les nuvolades del dia
i tot el que ens envolta,
no ens estranyaria
que hi haguera una revolta.

Revolta de la ciutat,
untada d'impotència,
que fa d'esta realitat
una incongruència.


La crisi passada, 
o la que estem sofrint,
i la que està ja preparada,
suposat del que patim. 

El gasto és tan elevat
que és impossible i prou,
i per les faltes del recaudat
veiem les banyes del bou
quan perilla el nostre sou.

Ara sols quatre,
són els indignats.

Nefasta és la piràmide
i els escalons de la societat.
Soroll i veu unànime
d'un poble contrariat.

Uns per crear-la,
altres per no aguantar-la,
els arrimats per ajudar-la,
i els tercers;
els tercers a cagar-la.


Ara sols quatre,
són els indignats,
però fins a vint i quatre
seran els enfadats.

Perdran el treball
acabant-se els diners,
i en un vadall
la vivenda després.

Es desfarà la família
i caurà la societat,
brollant la ira
per la necessitat.

Entre les boires del dia
i tot el que ens revolta,
tancar els ulls voldria,
i com si estigues solta;
haver fugit i escapat
per l'infinit del descampat.


dissabte, 3 de desembre del 2011

Carleta, tranquil·litza't.




Calma tensa a l'espera, 
del moment i del lloc, 
alçaria el vol en polseguera 
si a mi em tingueres que pegar el toc.. 
Un, dos i tres,
resisteix remordiment, 
elles són culpables  
embrolladores sense forment. 
Calma tensa, aire pur,
sent-he viva, 
somriu indiferent el seu fur
i victòria conquerida.
Un, dos i tres,
panxa, cul, i ses..!!! 
I per tu,
" Que eres l'única Reina meua..."
 Un bes..!