dilluns, 31 d’octubre de 2011

Hallowen i Tots Sants


                     
Tradició estrangera
a les nostres terres,
canviar-les calguera
per ser forasteres.
La nit de les ànimes 
i el dia de Tots Sants,
molló de mentides
per als ciutadans.
Tots a per flors
per lluir-se als cementiri.
Clavell, cala i lliri,
més roses i gladiols. 
Però ara tinc a la testa
una mòdica activitat,
doncs me'n vaig a la festa
i ho faré disfressat.
I ningú em lleva de la ment
el benefici monetari,
ho implanten a la gent
fent-ho tot; més precari.
La nit de Hallowen,
i més pasta, me caguen.





divendres, 28 d’octubre de 2011

El dia de després s'unflen les rodes.




Sempre hi ha coses que no cal dir ni nomenar. Toca ser coherent i ser cautelós, hàbil i ràpid de pensament en el moment de la parla i de l'expressió davant el posicionament. No podem caure en apreciacions personals ni en comentaris particulars, i en esta crua vegada, en les referències visuals que ja queden endarrerides en el record i marcades per la seua desfeta particular de cada cas. Sempre hi ha un moment, cadascun diferent de l'anterior, i amb conseqüències totalment opostes, com aquesta, amb tràgiques i fatídiques resolucions.

Cent per cent, s'ha de ser i estar al cent per cent, tan mateix es roda, ratllant l'impossible de la gravetat i de la velocitat, barallar-se dintre el risc entre la màxima recompensa i el mínim càstic.
 No sé si alguna vegada algú que no massa compren d'esta realitat, ha pogut arribar a comprendre el que realment és, no ho sé, jo crec que si és fàcil d'aclarir. Un segon és un món, un segon?... qué és un segon?... doncs sinó sabem el que és, podem preguntar-nos que és una mil·lèsima o una centèsima del mateix segon, doncs així és, sempre al límit, desafiant a l'impossible.
Un parpelleig, un simple mirar en rere o una mirada al més endavant verificant posicions del contrincant, qualsevol cosa, una mirada a la grada, a la bandera, a la maneta, ens pot dur; a l'errada, a la perduda de la verticalitat, allò que ningú vol i que molts tasten o han tastat alguna vegada; l'asfalt en el millor dels casos i a tota velocitat. Hi ha molta varietat d'errades i de "parceles", i de conseqüències; aquelles que tots tenen per assumides. Ara, després d'aquestos dies sense descans mental, tots tenen un malson i les mateixes preocupacions, mes que pensen que no va en ells, que no són o actuen d'igual manera. Doncs no, i sí, no hi ha cap diferència ni dubte. És pura lluita en buscar un espai, una derrapada, una passada, o eixa apurada cap a l'impossible, i tot açò, en benefici de l'espectador i d'una posició honrosa cap a la quadriculada blanc i negra, i lluitar, lluitar contra les manilles del rellotge per guanyar-li unes centèsimes de segon i tocar la glòria. Toca preguntar-se en aquestos dies, si la recompensa és suficient per calmar a l'ànima, ja que el sentiment i el desig de la pròxima cursa, sempre està ahi, corrent per les venes, i cursant per ser el primer en la propera revolta.
Ciao SIC


dijous, 27 d’octubre de 2011

Joan Lancero Pavia


"És pel seu nou bateig
i li desitge;
que no li semble lleig".

Molt de temps que el conec
per gran i per homenet,
queda dit i és ell de fet
amb les arrels de Sant Joanet.

Un ex-company de treball
en un lloc de fred hivernal,
i en estes hores del badall,
recorde, un temps infernal.

Però allí laborarem
i ben bé que ho encertarem,
doncs dia a dia ens coneguérem
i empremta segur que deixarem
amb els que ens acompanyaren. 

Després de la partida,
per les jubilacions,
ens veiem en bodes i comunions,
i intentem riure per la parida
al retrobar-nos en defuncions. 

I estàvem nugats al correu,
per ser Mail i electrònic,
però ara toca el relleu,
doncs ho fa tot més ràpid
des de la nostra seu. 

Que siga benvingut
a les coses del Facebook,
i en aquestos Moments
dels meus Vents.

No conec la por,
ni l'or, però sí un tresor; 
Joan Lancero Pavia, 
amic des d'aquell dia..!  

I més coses ja no dic,
no per estar fàstic,
sinó per estar tip
i per la son ferit
al treballar de nit.

Bé, i que no caiga en l'oblit,
sempre ací, un AMIC....!

dimarts, 25 d’octubre de 2011

L'aportació no és salvació




Tenim por
i aportem la plata
per salvar-nos?
Cert és;
que amb l'or
la vida és grata
en alegrar-nos.

Mentre tant...
floreixen al món 
associacions,
i com tothom,
demanen donacions.

Mirem cap enllà
i fem l'aportació,
pensant en el demà
i en la qüestió.

Però:
dónes plata o dónes or,
al forat o al cremador..!













dilluns, 24 d’octubre de 2011

Marco Simoncelli (SIC)





Roda la roda
amb silenci i dolor,
soroll que és cura
junt al motor.
Roda la roda
i plens de temor,
l'última revolta
i la tristor.

Marco...:
del grup toca ser
i àngel dels rodadors,
els que guien en el fer
i beatifiquen els motors.

Homenatge als caiguts
i mestres de la velocitat,
recordats i volguts
per celebritat.

Sempre, sempre;
roda la roda,
i tindrem present, 
als fills del vent.


divendres, 14 d’octubre de 2011



No cal dir quin dia és hui.
Tots ho sabem. Tots l'esperem. 
Obligat és el fet i dia d'anar al cau faller,
allí on es reuneix un divendres la gent a sopar, 
i xerrar, i proposar, i fer de la imaginació un somni terrenal,
el que fa millorar i engrandir-nos un poc més si cap,
dintre la nostra humildat i el nostre poder en el fer amb il·lusió. 
Obligat per contagiat, 
cosa clara d'este fet, i del relat. 




dijous, 13 d’octubre de 2011

La cabotà del dia del Pilar


Hui és el dia de demà,
si, del que va ser ahir;
i el que al passar també ho serà.

Passen els dies de festa,
la que no sé qué representa;
i dient que la gala ho presta.  

Passen al pas en honors,
desfilant imperiosos;
i pletòrics en suposats valors.

Gaudeixen de la nul·litat
del dia llarg empleat;
i de les brutícies de ser empleat.   

Gasten mils de milions
amb tanta maniobra i moviment;
i ací perden les raons. 

I el públic assistent
que acudeix a l'event,
actua molt conscient
cridant i contradient.

Desfilada militarista
davant la cort imperial;
i com a propi, el fanatisme altruista. 

I el que açò no ho compren
és bord o és dolent;
i mal fa a la resta de gent. 

Pense jo......:

..que, per reconéixer al Pilar
no cal fer-ho amb armament,
que és tradició al felicitar
en aprenentatge coherent.




dilluns, 10 d’octubre de 2011

Clàudia i Judith-2012


Entre les hores clares de la nit
i banyats per la frescor de la lluna,
conta el relat l'erudit
d'una alegria com ninguna.

Dia d'alegries i diversió,
d'actes i de sopars,
de fer realitat la il·lusió,
i de celebrar-ho als bars.

Ho conta i ho fa explèndit,
els moments i Nomenaments,
i contant-ho es torna en dit
per ser Clàudia i Judith,
i per que s'assabenten les gents
dels nostres grans portents. 

Que gran Honor;
és el tindre-vos, com a Fallera Major.!



divendres, 7 d’octubre de 2011

Un mon en equilibri.



Estan de peu per apartats;
en este mon canviant i dolent.
Estan fugits d'amor i abandonats;
al bàsic que és conscient.
Estan decebuts i cremats;
tristos de la mentida en parlament.
Estan, i sols els enllumenats, 
per ocórrer el que es prevenia a la gent.

"Dolent i conscient,
parlament i la gent,
Apartats i abandonats,
cremats i enllumenats".

"Estan de peu
i estan fugits,
estan decebuts
i estan. 
En este mon
i al bàsic,
 tristos
per ocórrer".



dijous, 6 d’octubre de 2011

Vuela con Paloma


Vuela sin delirio,
sin prisa, con tino,
pero cual corta el cielo,
y aterriza sin miedo
alas de acero.

Vuela tu, y la Paloma,
a la tierra que la toma,
ven, que nos alegra,
bondades de doma
cuando tan bella asoma.

Vuela sin prisa,
presto, y raudo, y veloz,
tráenos su sentimiento y su brisa
que ya demostró muy precoz.

Vuela;
cual el azote del viento a la vela
haciendo suya la mejor ola,
pero vuela, sin dejarla nunca sola,

Vuela el mar, el aire, tu tierra, aquí espero,
bellas y fuertes, y alas de acero.

Vuela tu, y la Paloma,
a la tierra que la toma.