divendres, 30 de setembre de 2011

Mor el divendres


"Hui és divendres i quedarà enrere el dia,
i poc a poc s'allunyarà la setmana,
però denou, naixerà altre i després altra, 
però sempre serà diferent, 
amb altres motivacions, activitats i preocupacions.

Hui morirà el dia, 
i clar, altres labors ens arrossegaran i espentaran, 
i aleshores, continuarem traspassant tan bona,
viva, pròpia i brava situació,
només en vista i visió del bé, i del record agraït en vida. 

També podrà deixar-se en l'oblit, 
simplement obrint aquell calaix de la tauleta del racó,
allí on es troben i estan les errades
que es perden i difuminen al fons del subconscient.

I clarament, desitjarem que el passar 
d'este viatge esmussador per les vies de la mina,
ens porten sempre, cap a l'esperança d'un millor demà."


dijous, 29 de setembre de 2011

Una albada en setembre




Baix la rosada estelada
d'un dimecres setmanal
vaig escoltar una cantada;
sorprés i emocionat per genial 
i per melòdica la dolçainada  
i el repic del so al tabal. 

Eren les dues de la matinada,
avorrit esperava  la son
desitjant una tranquil·la somiada.
La nit estava entrada,
amb la pau que buscava un son
agraït per la contagiada. 

"Baix la rosada estelada
eren les dues de la matinada
d'un dimecres setmanal,
avorrit esperava la son,
vaig escoltar una cantada
desitjant una tranquil·la somiada
sorprés i emocionat per genial,
la nit estava entrada
i per melòdica la dolçainada,
amb la pau que buscava un son
i el repic del so al tabal
agraït per la contagiada".   

Eren les dues de la matinada
i sorprés vaig gaudir de l'albada.



dimecres, 28 de setembre de 2011

Fa dies, però...



 Ja fa dies que si no ho dic és perqué també estic.

Seguim el caminar entre els fums de les veritats i falses deïtats.
 Amb el palpar i el bategar de les ferides impostes,
 les que tan sofrides i properes notem. 
Mentre, intentem continuar amb les labors
 que ens fan espentar un cop més al cap davant, dia a dia. 
Fent el bé comú i en el moment oportú.

dissabte, 24 de setembre de 2011

Prou. És l'hora.


M'agrada este moment
de xarrera i bon present,
però, si que te deixe ara 
per llavar-me la cara.

Ja no més me puc esplaiar, 
Doncs a ca la sogra tinc dinar, 
i obligat que se'n em d'anar.
Papes, cacaus, xerrar,
i els seus guisats degustar,
amb la tertúlia, tv i als nanos renegar.

 Hui és dissabte,
hi ha que col·laborar,
amb el calor exacte
 de la família al ajuntar.



divendres, 23 de setembre de 2011

El llibre


La nostra recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat.
Un esforç total és una victòria completa.


Per les dates i obligat
i amb molta humildat,  
preocupa la pobretat
de les idees en trellat.

Abastat i contrariat,
emocionat i cansat,
el no especialitzat,
ja deuria haver començat. 
     
Posat ara per lletrat,
amb no massa veritat,
donarà inici l'esperat,
doncs està mig pensat
i quasi tot orquestrat.

Senyores i senyors...
siga en prosa o en versat,
o en una simple publicitat,
actuarem amb propietat 
i sense buscar l'estrellat,
dirà, que ja estàs premiat
per tot l'exposat
i per lo bé del treballat,
aleshores; l'única finalitat.

Bona lletra i bon forcat. 
  

dijous, 22 de setembre de 2011

La Rosa i la Leti



El sol i la lluna
es pentinen tots junts,
i tenen cadascuna
molts contrapunts.

El sol i la lluna
en llunyana instància,
es volen a una
amb suau fragància.

El sol i la lluna
redona, dolça i pura,
rivals com ninguna
i semença de pruna.

...." La Rosa i la Leti;
 tireu confetiiiiiii ...!!!! " 

dimarts, 20 de setembre de 2011

S'acaben les vacances



El dia comença sense objectius
per ser dies de vacances,
això ens fa menys actius
maleint que són poques.

Però hauríeu d'espavilar
i jo clar que també,
doncs el anar a treballar
i cobrant un sou
és el cas que va i pense;
mira que requete bé!.
Digerir, sofrir i aguantar
amb alegria del mes al acabar.

Hi ha que canviar el xip
en aquestos moments,
estar molt contents
i dir; ací estic!


dilluns, 19 de setembre de 2011

Al pas ho forgen



Forgen rabents en sentits de festa,
els que representen el representat
i els que transporten el transportat.
Forjant històries en la cresta   
fent-ho en fer i en gesta.




dissabte, 17 de setembre de 2011

Estem fets.!



Estem fets per amar-nos,
entendre'ns i per gaudir-nos.

Estem fets, i fràgils,
bressols del suau vent
  que surquen àgils
sobre telers dels daurats fils;
brodats amb l'amor corresponent.

Estem fets i ens reflectim
colors en paleta i d'artista  
entre tapissos de llenç i devoció.
Estem fets i ens sentim,
correspondre de nostra pista,
renglons de lletra i opinió.

Estem nugats al canvi
de la força més infinita.
Camí de pau sense fi
i a la música que invita,
la que ens transporta al confí.

Estem fets per entendre'ns
a la senda de la vida,
joia gran i glòria en converse'ns, 
la que per nos és conquerida.  

Estem i som; 
fràgils, de suau vent, 
de fils daurats i d'amor.

Estem fets al son;
amb lletra de pau i glòria,
estem fets en descendència,
i al so del llenç, nostra joia.
Estem, som i serem; ta vida.!




   

dijous, 15 de setembre de 2011

Trist i penat


Gens trist i si letàrgic, 
banyat pel fumeral
ara pense, conte, i em ric,
amb la mira primordial 
de tot allò que escric. 

Trist per no creure
allò que no crec ni veig,
doncs mirant en rere
m'assabente del boig
per no ser més frare.

Crec el que vull
i en algunes històries,
fugir del que tan m'acull
rondant-me en al·legories 
per al perol que brolla i bull.

Trist i també penat,
i per estar la meua ment
contraria amb el debat, 
i per ser conseqüent
amb el que sempre he pensat.

I en aprendre l'imposat
des de ben xicotet,
no pot ser oblidat
el que no pense ni crec,   
ni en tot eixe relat.

Trist ja no estaré
un moment que segur ve.
Moment de l'aigua beneïda,
ni quan s'entre mescle  
el fum amb l'eterna recollida.

No creure amb el que m'acull
per estar trist i penat,
m'ha postura és la que vull,
per això; 
s'acaba este nul relat.

....però guanyarà la tradició
en tota esta narració?
Ni trist ni penat
estaré ací, per al contat.

dimarts, 13 de setembre de 2011

Corren les hores



Les hores corren cap al davant,
amb la incertesa del pas i del dia en pau.
Corren i ploren per necessitats de cau,
i en futurista visió rellevant,
llauraran l'obertura del frau
al soroll del servilisme i del rau-rau, 
allò que per verídica serà revelant,
un dia blau, clar, i radiant.
   
Les hores corren cap al davant,
humildats i somnis que no es perden, ni se'n van.

divendres, 9 de setembre de 2011

Burro de carrega


Pareix ser que moltes vegades carregue sobre mi més del que puc abastar. 
Això farà que l'obligació em faça arribar al punt i final.    



dijous, 8 de setembre de 2011

Un perdó



Entre banalitats i incomprensions,
esclavitzats i alliberacions, 
passem la vida sense raons
refent el patir de les opinions
i de les altres males accions.
Entre banalitats i pressions,
rep de mi; molts petons..!


Camine

Pensant en el dia de demà;
tal vegada es pogueren reflectir més coses,
que sens dubte també es poden dir .....

Camine entre la runa
mentre la salut m'aguante,
camine i camine mentre puga
per una vida que és curta
i com a pobre personatge
d'una vida nul·la
i amb les faltes de un bon versat-ge. 

Camine per una realitat crua
i cap un destí en rodatge.
Temible és la roïna fera
de la manilla i el rellotge. 
   
Camine mentre no desperte
al somni que m'aterra,
el dia de darrere
de quan deixe esta terra.


No tinc temps al caminar,
ni per continuar el meu versar.


dimecres, 7 de setembre de 2011

Aniversari de Letícia


Rosas hay en los jardines
y cuadros en los salones,
al mar surcan los delfines
y tú en nuestros corazones.

Pétalos tienen las margaritas
como estrellas cada noche,
así es como tú lo brillas
diamante en cada broche.

Los segundos siempre andan
y detrás los minutos van,
los años pasan,
pero los recuerdos;
siempre ahi están.

Muchas felicidades,
salud y oportunidades,
que junto con todas tus cualidades
eres la más bella de mis amistades.





dilluns, 5 de setembre de 2011

Romanç d'un cassaler


Per no saber el que fer
comence este menester,
un romanç que sembla el ser
per la part de este faller.

Com amic del cassaler
comencí al carrer,
doncs jo era molt fester
de got barra i moneder,
i sense pensar en la muller.

Però no entenia de tresorer,
de llumener, ni d'obrer,
de llanterner o fuster,
de figurant o "teatrer".
Tampoc era artístic "ninoter",
i sí, un poc bandoler.

Que poc entenia al faller
que convivia amb el fester,
i pel camí del joiós deler
eixe esperit va nàixer,
i tots junts, varem creixer.

No massa entenia del paper,
ni de la lletra, ni del plaer,
i no creia en el poder
de expressar el que voler.

Ara, sóc amic del mateix cassaler,
he gaudit i sofrit pel sender,
però intentant millorar com esser,
creient que sóc, bo i sincer...!

Francisco Navarro Martín (AMADEUS 2)



Millones son las estrellas
que hay en el firmamento, 
y una brilla junto a las nuestras,
cierto que tú eres Francisco,
el que más nos las acercas,
plasma siempre el pensamiento
deleitándonos con tus letras,
semejante tú, y los poetas.

divendres, 2 de setembre de 2011

Llava i renta


S'acaba el temps i raó
amb la falta d'atenció,
i en llarga cua de qüestió
evite fer cap menció.
Que llàstima, si sanció,
per la crua de la qüestió,
i amb la presa de posició
que m'apropa a la depressió.

 .................

Manifestant-se no res s'aconsegueix.
Camine doncs pel camí amb la pols,
meditant tot el que res aclareix.
Continue al pas que enforteix,
alçe el cap i alegre en sons,
clama a les ànimes i comparteix   
tot allò que pots i vols.

Manolls d'amalgamades floricols
i en el que tu, res ols.

...................

Mentre l'àngel ens espenta
amb llum i bons sentiments,
el dimoni està que rebenta
llançant mil podriments
que pogueren ser pudents
i també conseqüents.

Tràgic debat que llava i renta,
i que busca la llum que regenta.

Mentre l'àngel ens espenta
i el dimoni rebenta,
este fidel es presenta
melancòlic sense absenta. 

....................





dijous, 1 de setembre de 2011

Un nou dia


El dia naix ja marcat
per les senyes de l'obligació,
la incongruència de l'ensenyat
i els signes de formació.
El dia naix marcat,
que roïna és la versió.