dijous, 30 de juny del 2011

Ja està ací

Arribava la calma i regirava el cel
entre els brums i el raig del silenci,
suau parada a l'estació de la mel
que il·lusionava amb el preludi
i torbava com mai, al més fidel.

Arribada l'aurora i el despertar 
moment de somni i confusió,
tràgica estona al asseverar 
que la vida està en acció
i ningú la pot parar.

Arriba el guinyi i la realitat,
d'aquest somni estrellat.
I roda la manilla cap al passat,
d'aquell rellotge, que naix trencat.

dimecres, 29 de juny del 2011

Al gos del veí

Tracta del gos del veí
que tant se li pareix al germà, mare, fill, dona i cosí.
El fill d'una puta,
que m'ha cagat la porta i l'he xafada amb la punta.
Vivim en una gran jungla,
i amb aigua m'he rentat l'ungla.
Que sigues maleit,
consentidor i esclau del fet, mal parit.

S'alça el teló

S'alça el teló
amb una història bonica,
que té com a parla la qüestió
de una cosa fina.

Àngel de les maresmes
i capollet dels esclatats,
s'alineen per tu els planetes 
quedant-se ben formats
i darrere les teues passes
asseverant-se acomplexats.

I, per estimar-les, 
grans són les bondats,
seguir els somnis, camins i trajectes,
per no formar part, dels ja estancats. 
Tens la llum de l'esperança,
corre tu que sense vanitats
i no mai t'he preguntes
si segueren moments errats.

No mires en rere,
i no preguntes.
Dóna un cop al timó,
amb rals, però no oblides,
i fes-ho, que sinó....

Tens una vida, 
perdona que siga l'heroi
en la distància per esta....
....una meua, per teua dita.

dilluns, 27 de juny del 2011

El meu diari, d'estiu.

Bo, després d'un cap de setmana
que de fresc ha tingut poc o res,
estic a un pas d'entrar en coma
cansat de les feines varies.
Començava el divendres
amb un carro de son,
i una estada al sindicat
que pareixia un malson,  
Dormint poc menys que més
pareixia ser un zombi,
però després d'un parell de cafés
com si m'hagueren unflat, amb un bombí.
I arribà denou la nit
espavilant-me per moments,
on la ment no deixava en l'oblit
les labors pertinents.
Però hi havia un permís
que acreditava l'absència,
doncs era precís 
la meua presència.
I posats a pensar
que és el que podia fer,
vaig arribar a la conclusió;
d'anar-me'n a sopar
al meu cau faller.
Tertúlia sense reunió
i algun que altre debat,
doncs en esta ocasió
no hi haurà Sant Bernat,
i com no tenia solució
me'n vaig a casa cabrejat.
I amaneix el dissabte
dia de dinar obligat,
coses que si conté
un agraïment adequat.
La família es reuneix
tots a la taula,
d'açò també es requereix
per mi, una bona faula. 
Però, deixant-ho en rere
vam tindre que partir,
després del postre
que molt bo ens van servir.
Doncs teniem ràpid que agafar
la motxilla com un xiquet,
la roba i el menjar
per anar-nos al xalet.
Allí tenia un tall
del que tenia que cuidar,
hores de treball   
i moments per cagar.
I així, un dissabte passat
i dormint al sofà,
esperant la claredat   
i amb impaciència el demà.
Ja sóc allí,
en les primeres llums,
la gent dorm aquí
i jo puc fer fums.
De jardiner i d'obrer
segueren les labors,
no són coses del voler
però si dels valors.
Al alçar-se la senyora
i darrere de la filla,
ha arribat l'hora 
doncs l'estomac em xilla.
I tan nets com ho som
un rentar i partir per cames,
desdejunàrem al forn
del poble de Massalavés.
És un moment de pau
el estar assentat, relaxat, 
un bon café en llet
i un croissant per ser mullat. 
Tornem al xalet,
i el tall al tall,
estic més que net
i mira que em conec.
Me pose apressa
i faig el que dec,
quedant-me sols la despesa
de mirar-los el bec. 
Però està la mare meua
guardiana dels animalets,
i trista al trobar un ouet
que hi havia fora del niuet.
I jo en la piscina
estic refrescant,
doncs la carrera
està començant.
Ja ho conte 
un poc accelerat,
doncs me canse
de tant de versat.
Ho sent,
sóc tal,
una bona ment
o un pardal.
Alonso queda segon
mentre dinem paella,
i tants com ho som
partim de la graella
per fer una son. 
I jo, a regar
un altra vegada més,
i amb control vigilar
la puresa de les aigües.
Queda el berenar,
és un bon moment,
perqué jo no vaig a nadar
per bufar fort el ponent.
I me'n vaig a rentar-me a la pila,
com si fora la baptismal,
la cara, el cul, la pilila,
dins la casa, més que val.
20'00 h,
ens posem a pensar,
que ja són hores 
d'arreplegar.
Demà dilluns
començàrem a treballar,
no sé si els difunts
me trauran a ballar.  
Bé,,,, bona nit,
he mirat ara l'hora
i al rellotge he maleït
perqué ja tremola.
Doncs tinc la capacitat,
de fer un kilòmetre
amb alguna barbaritat,
com per dir un exemple,
contar tot allò, del que m'ha passat. 
 NANITTTTTTTTT....

Segurament m'he deixat
alguna coseta, 
doncs no és historieta 
i si, cert el contat.
hahaha perqué és tard que sinó.... 

dissabte, 25 de juny del 2011

Parem la taula

Clòtxineta meua
tendra i oberta,
maduixa fresca
que no està d'oferta.
Sepionet salat
de llargues travessades,
quan que m'agrades
i eres estimat.
Pometa del mos,
granet de raïm,
tens bon cos
i nos ho agraïm.
Plats amb joies
fresques i madures,
menjars dels déus  
els que també veus.
Parem la taula
saborejant-ho,
i callem paraula
degustant-ho.
Clòtxineta jo vull,
ser tentacul 
del teu sepionet,
que sinó; estic net.






Vull

Veu el dia, el despertar,
i assentat en la pallissa
de la inconsciència,
dóna solta al caminar.

Uneix el dol i el amar, 
recolzat amb la brisa
de la serena fragància,
del fràgil conjugar.

Les forces del avatar
que tant ens confessa, 
escala de permanència
i del cru abastar.

Làbil en expressar, 
el que marca i abalisa 
sense docència,
al versar. 


    

Pedres


A vegades em pare.
Fa algun temps vaig llegir un poema en un blog que em va fer pensar, 
hui l'he recuperat i traslladat fins ací.. 
Parlava i parla de pedres, camí, por, força i parar.
  El seu títol "Pedres", el seu blog en http://impresionesdeunaorquidea.blogspot.com/


Encara no he aprés a donar puntellons
a les pedres que trobe al meu camí.

Tal vegada,
tinga por de que em dolga.

O potser crega que
no tinc suficient força.

Però a vegades em pare,
i les mire...

No les veig belles,
ni tampoc em desagraden,
perquè no són mes que pedres.

Però em pare.

I les mire.

Les mire sense veure res en elles.
Les mire sense arribar a tocar-les.
Les mire . 
 I mentres; No camine.

( Piedras, de MasdeVallia, M. D. )

divendres, 24 de juny del 2011

Una nau, una pau, un camí.

La pau dintre mi,
planures del fons marí 
i amb corrents sense fi.
Busque eixa nau i el destí
que em duga fins allí,
llegendes, aventures, el confí. 

La pau que dintre mi
tot ho envolta així,
per xicot o gegantí,
amb sons de piano i violí.

Busque la pau i la i,
i un pur i net misteri
des del meu hemisferi,
mirant el planisferi.

Busque un moment en si,
i dir; les coses de allí,
i de les que també hi ha ací. 


"Per les sendes dels moments
i airejant-me amb els vents
de les imperfeccions
en les explicacions". 


dijous, 23 de juny del 2011

Mare de mares.

Tu que me parires
amb somnis i alegries.
Tu que em criares
transmetent-me rialles,
tu que tant me cuidares,
espentares, plorares,
il·lusionares i et defraudares.

Tu que ben bé lluitares
mentre ens educaves.
Tu, mare de mares,
ara no plores;
torca't les llàgrimes,
nosaltres no tenim penes,
i obligats en reverències
per ser teues i descendències.

Escorta't amb nosaltres,
tu, mare de mares.
Tan guapa com ho eres    
i el dia que nasqueres.

Ara, al cor brollen flames
i tremolen les meues cames,
doncs tinc tantes ganes
de donar-te abraçades,
que ho contaré als vius i a les ànimes,
perqué tu eres;
Mare de mares.




 Moltes felicitats en el dia del teu aniversari, Tal qual com hui. 




dimecres, 22 de juny del 2011

Amb son

Cauen les persianes
i augmenta la llum,
veig tèrbol de vegades
i crec que és fum.

Llarga ha sigut l'estada
laborant i laborant,
durant tota la nit-matinada
em estat treballant.
No tenim massa dies
en els que pugam descansar,
i ara que s'alcen les persones
ja no puc ni parlar.
Vull obrir les pestanyes
i aclarir un poc la ment,
però tinc cosa a l'estranyes
que no em deixa de moment.
Aguantar, aguantar,
és hora de fer-ho llarg,
així després del meu gitar
podré dormir fins afartar.
Esta és la meua creu
el treballar i no descansar,
alguna vegada pense en Deu
i en el nostre caminar.
Ja no puc més,
me'n vaig a gitar,
vaig a veure si en no res
no em tinc que alçar.

Senyores i senyors,
si m'alçe a mitja vesprada,
no traguen mocadors.


    

dimarts, 21 de juny del 2011

Grates i companyes


Estat d'ànim en les hores
desitjant la joventut.
I estar d'ànims en les cotes
per ser més crescut.

Controlant, 
imaginant,
agradant,
i tot açò, treballant.
Entre tanta flor,
mira quina por,
pues totes són, un tresor.
Mil vides
amb mil històries,
mil viures
i tres mil cares.

Estat d'ànims a les hores
sense ser cregut,
per no treballar soles
i estar ben convençut.

Quantes il·lusions 
i quantes imaginacions.
Són les meues senyes i guardons,
les que no tenen solucions. 

No puc deixar-me portar,
estat d'ànims, i al relacionar.   

Vull cridar

Vull cridar cada dia més alt
i que se'n adone aquell rival,
poder explicar per que ho puga escoltar,
tot el que li deixaren de contar.

Contar al cantar,
relatar i narrar,
el passar i el versar,
llavor per ensenyar. 

Vull cridar més alt
i que se'n adonen tots com cal,
i poder asseverar
la realitat del caminar. 



dilluns, 20 de juny del 2011

Sí, m'agraden

Com m'agrada que les lletres
arriben a les cançons.
Com m'agraden estes notes,
i el vent dels meus blasons.
Com m'agraden,
que s'acaben els faraons.

Per la llibertat canten i conten en forment.
Si que m'agrada, l'espenta del sentiment. 

Lletra de lletres,
identitat del poble.
Lletres i  fletxes,
són meues les cançons, 
les que canten i ploren raons
d'opressions i penes
sense ser malsons. 

Somie el dia que tu no plores,
descendència que estimares, 
vides i coses de lluites.
Somie el dia, amb altres,
les lletres, les notes, i les músiques.   

Memòries i històries
de penes i victòries,
el patir de derrotes
que siguen tot, coses fetes.

Serenitat del moment, del segon.
Ànima al vent, som els que som.

diumenge, 19 de juny del 2011

Felicitats, Laura

Que millor, que per a compartir...

Arriba l'últim sospir,
el dia cau i s'alça la nit.
Ferm coratge de l'infinit, 
rodant hui, demà i ahir,
i a pas valent, fins el morir.

I de nou per conquerir 
i canviar raonament i dit,
al cantar, al ballar, a l'oblit,
naixerà per a contradir
el que tots em de gaudir.

Naix el dia, que siga amb alegria.!!
Moltes felicitats..!!!

Sóc, l'embogit.

Sóc un embogit
perqué no tinc mols,
i visc en l'edat del fugit
creuant el camí de la pols,
defensant, el que per mi és sentit.
En terra i llengua, vull ser fornit.
i amic dels bons cors, tu vols?
Sóc un embogit,
bitxo únic, i sols. 
Sóc l'embogit,
per això; sóc el més ric.





http://youtu.be/liugShSH3aA  

Ei! La cara al vent
Que se n’adonen que ja som el present
Ei! Que quede patent
D’un temps, d’un país que ja anem fent!
Corre lliure pel poble la fera ferotge
Mentre sonen les cançons cada nit
I en cada concert Teresa rep homenatge
I ens fa recuperar l’esperit

EH EH OH OH!

Què vos passa valencians? On està la identitat?

EH EH OH OH!

Tu creus que jo puc oblidar aquella forma de cantar
Cantaré la nostra història a cau d’orella i somiarem fins demà

EH EH OH OH!

Perquè vull, Perquè tinc ganes de somiar!

Som la flor que naix de la llavor que vareu sembrar
Sou la llum que guia en l’obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat
Continuar la senda de la nostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar mai, si ens donem la mà
I agafem l’herència que ens vareu deixar

Ei! Garrot , prohibició
És el que passa quan el mal ve d’Almansa
Ei! No ens furtaran la il·lusió
Vareu sembrar una llavor d’Esperança
Damunt de l’escenari borumballes falleres
Al país de les albades per costum
Que rode la roda pels carrers i les places
I cridarem fins que vinga la llum!

EH EH OH OH!

Ja no canta el capellà perquè no li’n donen cap

EH EH OH OH!

Cal dir va ser detingut per cantar en valencià
Estimem per estimar la nostra llengua
I seguirem avançant!

EH EH OH OH!

Perquè vull, perquè tinc ganes d’estimar!

Llave les penes al meu safareig
No és que no et mire, és que no et veig
Va com va, que pitjor no anirà
Silenci i censura al canal valencià.
Hui cantarem la vida d’un poble
Vida d’un poble que no vol morir
Vull donar-te les gràcies perquè vull
Perquè tu em fas sentir-me viu
Gràcies a tu que cantaves furtiu
Gràcies a tu que em donaves caliu!
Gràcies a tu que cantaves furtiu
Gràcies a tu hui sóc l’últim que riu!!!

Temps:  03:54
Lletra:   Aspencat
Música: Aspencat

divendres, 17 de juny del 2011

Simplement, Lorena.

Podria arribar el cas i la llegires,
com tots en esta vida; 
tens senzillament en mi un Moment tranquil i fidel,
el que descriu amb sinceritat i estima els nostres encontres amb el Vent diari. 

Si veus que la lluna no brilla
i que el sol plora en la foscor,
no tingues dubtes, ni enveja,
seran els somnis irreals al cor,
demostrant que tu, eres com l'or.

Si perceps que és una fantasia
i que tots et mimen en tendror,
no fases res amb ànsia,
doncs el dia sempre mor,
quan arribes tu, gran tresor.

Amb eixa cara blanca, simpàtica,
diferent i plena de finor,
eixe cabell fosc que tant irradia,
i l'estil ferm de lluita en consciència,
o en el moure't sense pudor
que ens impregnes sols tu, de rubor.   

És l'ull que tot ho veu, i estudia,
posant en lletra el meu rumor, 
el que es crea en la memòria,
creient ser; un fet certificador.

Lluita en el camí me diu l'experiència,
la que em fa ser, persona major,
que cert eres bona companya,
però més cert que també; un ser superior.
Amagues la saviesa i ho demostres en la parla,
i és per mi; un gran Honor,
llàstima que no sigues, Fallera Major!!!



dijous, 16 de juny del 2011

Errat

Errar és com entropessar,
fes després com per no pensar.

Camine entre les cendres
de les antigues civilitzacions,
allà on els homes destres
tingueren equivocacions.

Camine entre les cendres
del meu caminar.
Qui ho anava a imaginar!!

Eixe dia i el pensar,
moment inoportú, en este passejar.

Descansar i no pensar,
no esborra el que vam errar.
Pensar i no descansar,
pot ser si ajude a remeiar.

dimecres, 15 de juny del 2011

15M

Hi havia una vegada,
un país verdader,
que civilment navegava,
en terra de l'estranger.
Sense pau ni bandera,
i amb cau de franel·la,
sense raó, ni sensació,
estan ara d'oposició.
I per fer maldats i barbaritats,
deurien estar, ben disseminats.
Mal camí l'elegit
dels que ara no m'ha abanderen, 
i per que era del beneplàcit  
de tots els que ho recolzarem.

dilluns, 13 de juny del 2011

Com el piu.!!

I si passen els dies i no res diu,
és per que molt tranquil viu,
i feliç atorga, treballa i conviu,
i per eixes, que no escriu.
Però la ment tot ho descriu
pensament ferm o fugitiu,
este, de caràcter cognitiu,
que es relaciona canta i riu
pensant que és un furtiu. 


I com tot en esta vida; va, i es contradiu.


dissabte, 11 de juny del 2011

Este precís dia

Passen els dies i ací està,
primavera que no se'n va.
Però de segur tornarà,
en el dia de demà.

Tal com si;
retrobarem el moment
i en l'espai concurrent,
contribuint inconscientment
per un sou insuficient.
Amor propi del que hi ha,
en esta, la casa.
En els que la rebutgen
i dels que la cerclen i l'esperen,
crua realitat de l'espècimen.   
Lloc de gents ben conegudes,
i malgrat això, accions vaporoses,
com les ànimes fantasmes
que rodegen estes coses.
Fer bo al curt,
i sense cames per al llarguerut.
Ara no sé el que he fet,
cosa mala, que no crec,
preguntar és el que dec
per estar satisfet.

Com la vida mateixa,
és de llarga la madeixa.
Barreja de terminacions
com en totes les cançons.
Contar el dia a dia,
tal, com ho du la vida. 

divendres, 10 de juny del 2011

Ferm amb el sentir


Hipòcrites insignes
i competidors de les altures,
els que fan de la realitat
una simple i mera irrealitat,
convertint l'or en coure,
i talant el més fort roure.  
És l'actualitat que molt desmereix,
i en les descendències en que persisteix,
llàgrima viva del que jo, ara veig.

Dies i escalons


Fugitiva és la brisa del present
en moments de serenitat,
on l'amargor i la bondat
fan del servir; un conte creient,    
i de plena realitat.
Fugitiu és el rancor
cobrint de blanc el negre,
sòlida estirp dels fets i de l'amor,
descendència del humil, al caure.
Dies i escalons,
reconeixement dels blasons. 

dijous, 9 de juny del 2011

Els somnis dels oblits

Ardorosos són els moments en les dies i les nits,
amb les fragàncies dels somnis prohibits.
Unides mil joies i l'amor criden per afligits,
i recobrint-se de les millors meravelles obvien ser cohibits.
Luxúries dels moments i sentiments, que barrejats; 
alimenten el que hi ha al fons dels pits,
digerint els moments de raig irreals en els desitjos dels no conquerits,
és el pas de la vida i per les pues de les roses fines en esclats.

Desperta el dia, somni de l'oblit.

dimecres, 8 de juny del 2011

Imma

Recorde gratament aquell dia,
en que inundares ma casa d'alegria.
Recorde aquella preciosa nina, 
a la que de nom li posàrem, Imma!


Moltíssimes felicitats.!!!
Que tingues bon so, salut, i amor en vida.

Un estat, un ànim.

S'entremesclen les adversitats
amb gotes de mel,
viatgeres en complicitats
de llarga distància al cel.

S'entremesclen
sempre els estats.
S'entremesclen,
les roïnes i les bondats.

Certes que són, en les claredats,
i en camins de precarietats,
sentir volar d'àngel,
o en boca la fel.

S'entremesclen.
Com en tot ser humà,
les tristes penes i els bons grats. 


dimarts, 7 de juny del 2011

Carles March

Amb la gràcia infinita 
i tocat per els Deus,
eres tan gran que irrita
als contrincants teus.

Eres Carlos, eres March,
i mira que tens art.

dilluns, 6 de juny del 2011

Clàudia Santamaria

Gotegen les estreles en la nit
al moment que s'amaga el sol,
i brolla de la lluna a l'infinit 
les bones noves del teu cresol. 
Il·lumines el nostre esperit,
el que deixa cec al mussol.
En dia i nit el preferit;
com tu, i el cant del rossinyol.

Les forces de la terra ho deixen dit;
Clàudia, és el teu demà, perqué Deu vol.

Pensa i viu

Pensa que estàs i vius amb mi,
que fondeges junt als éssers vius.
Pensa que el que t'envolta eres tu,
que eres gran i oportú
i que el dia naix per a morir.
Pensa en compartir les belles alegries i el sofrir,
o en les tristes dates dels moments del ahir. 
I pensa;
pensa que res és fàcil, ni regalat,
dóna't aire, força el destí,
i gaudeix, si, del bon cor amb tu, amb mi.  

dijous, 2 de juny del 2011

Desperta el dia, i caic jo.

És el nostre sol
el que ja alça el vol,
i com estic sol
aferrat en este sòl,
d'eixe de ser camperol,
i caic junt al bressol 
perqué ja veig térbol,
i amb l'únic consol,
que tinc, un bon llençol.

La nit per el dia
i el dia per la nit.
Ànima bandida 
per guanyar una lliura.