Voldria tindre els ulls dels vents,
o eixe encert dels minuts precedents,
el poder allargar la meua mà
i transformar-ho en el somni del que no es fa.
Voldria tantes i més,
i desitjar-ho com si jo pogués,
recollir la força de l'esperit pertinent,
amb el seu propi benestar,
i adjudicar-lo concretament.
Ara, toca patir moments incomprensibles,
on les injustícies són ben certes
i ens ocupa la tristor de les vergonyes.
Pobre de l'animal i del ser humà,
eixe que ens deixa hui, un marcat demà.
Injustícies, sense poder d'actuació,
qué gran decepció!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada