dimarts, 31 de maig de 2011

L'aigua, de la pluja.


Ja està ací la pluja.
Per bondadosa eres estimada,
humida, pletòrica, refrescant i vida.

Sí, ja està ací la pluja.
Per aparicions eres misteriosa,
evolució, transformació, imprescindible i energia.

Sí, ja està ací la pluja.
Per demanda eres desitjada,
aigua, medi, natura i, reina.

Pluja, vine a mi.
Refresca el meu entorn,
Donam vida, salut, tranquil·litat i aptitud.

Pa, oli i mel

El dia sempre té un rebrot de frustració i pensaments de rebel. Mentre eixe moment no emana som; pa, oli i mel.
Eren els dimarts
dies tan bons com altres,
però els anys ja passats
els canvien a esclavitzats,
per les formes i maneres.

Hui no gens agraden
les lluites i mentides,
ni les victòries que s'agafen
mentre ells s'ha poltronen, 
amb el sofrir de les persones.

Busca't l'escaló,
dintre la societat,
i així tindre sempre l'opció
de lluitar-ho amb serietat,
vivint el dia, i el treballat.  

No m'agraden
moltes de les coses,
ni de la manera que circulen,
ni com es manipulen,
treballant-se-les per fases.

És un dia, i dimarts.
Lluita contra les adversitats.

dilluns, 30 de maig de 2011

Òbviament hui és dilluns..!!! 
I per tot el dia.

És una de les coses que vinc 
donant-li voltes d'uns dies a esta part, 
i en la que existeix una gran 
i amplia diferència: 
"Cadascú transmet el que li han ensenyat, sempre intentant millorar-ho, i clar, sempre que no siga un mamó bord; i tu dius que eres un pare de família?"

dijous, 26 de maig de 2011

A la gran Míriam Navarro


Que tens un any més?
moltes felicitats!
Viu-les de bon grat,
rica, i en especialitat. 

   -----------------------------------

En fer-se vell 
s'ensenya i també s'aprén,  
i el temps del foment
vivint-ho amb la gent.

Al fer-me vell
per sempre es compren.
Eres clara, i bona gent, 
impactant al moment.

En fer-me vell,
fallera de gran Gen.
Pregunteu-ho sí, 
és de vertigen.

Per fer-me vell,
recorde les que passarem,
quedant a la ment
i de tota la gent. 

I mire per vell
eixe garbell,
que t'accepta i passaràs,
segment de bona amiga,
i per tindre una figa
com un cabàs!. 




dilluns, 23 de maig de 2011

Al Pelegrino


Tal vez tu propio entender
sea un poco difícil de comprender,
por la sabiduría al creer
en las sendas de tu ser,
en la noche, el día, la tarde o el amanecer. 

Bondadoso, callado, servicial.
Sin enemigos, calmo, y cabal. 

Moltes felicitats.... "pelegrino"


dimecres, 18 de maig de 2011

Un sin sentir

Un sin sentir con la vida, en el tiempo 
del ayer, y la sombra del mañana.




Y si el tiempo me guiara
en sabiduría y enseñanzas,
más armaría y calmaría,
 los amores y tristezas,
y el sentir que me ocurriera
en la senda de las torpezas.

El sentir de los bellos días, 
alma cálida y rica al reír,
a la alegría y las penas,
a la calma, y al morir.


El tiempo pasará
sin recuerdo en el sufrir,
mas otra no habrá,
aferrado a esta vida
y al torpe existir,
al momento, y al vivir.  


Bon dia Sònia...!!!

Que tingues un gran dia,
i que el visques amb molta alegria,
així com tu sola saps fer
des de sempre al teu ser.

Ho saben i ho veuen,
també ho sé i tu ho saps,
i sempre t'anomenen
amb allò de; és Sònia,,,, "la sonrisas"....!!!

En el camí

Salut  i  anys  per  adonar-se'n
 i  omplir  el  llibre  de  la  saviesa.

dimarts, 17 de maig de 2011

A la meua xica, hahaha

Ja ho plegaré després.!!
eixa és sempre la resposta,
doncs si la cosa li és caiguda,
va i es gira al revés,
i diu, "ja no la veig.!!".
I allí es queda la tal cosa,
siga un llapis, una fulla o la borsa,
i arribat el moment, i la qual cosa,
el caigut es tornarà orfe i brut,
perqué seria de cregut
i estar convençut,
que algun dia serà replegada,
si no és; pel criat o la criada.

dilluns, 16 de maig de 2011

Jo t'estime

Amb tot allò
que no m'agrada,
i amb tot açò 
de gran venerada.

En les alegries,
i el pas amb record,
o les tristes penes
d'un moment tort.
Jo t'estime,
si, amada i meua,
gràcies per fer-me fort.


I si el temps assenyalara 
que he fallat, 
i m'ensenyara 
la mala guia en el passat,
no mai dubtaré 
en millorar l'estada, 
i retrobar-me 
en el camí
de la meua amada.

Clar que si..!!



  

dissabte, 14 de maig de 2011

Por ti

I si tu no estàs,
si tu no existeixes,
si no eres més que l'eco d'una esperança
que enllumena la meua nit de tard en tard,
de vegada en vegada,
i d'absència en absència.
I no es distingeix.
-----------
I si parle del teu cos,
del cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanque avarament els ulls,
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos,
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.
----------------

Deja el sentir en la materia gris del  momento, 
y que el fuego escuche el crujir de las hojas
del bello parque en el ayer del recuerdo,
y me haga sentir, que hoy, aquí estás.

Desig de perla


Desig en somni al meu cau
perla pròpia al subconscient,
desitjós en sentir i servil de ment,
que en l'amor tu eres sou
i vull contar-ho al vent
cridant que no tinc prou.

Desitge retrobar el moment
d'abraçar-te i veure't denou,
doncs tinc una flama ardent
que d'amor fa mal i prou.
Desitge, i simplement,
amar-te si us plau.




dimecres, 11 de maig de 2011

La ràdio i l'orella.

Escoltar la presentació de candidatures
és prou bo a estes altures,
però en la casa de la Gallera
ha passat el que no es volguera,
per qué entre el públic assistent
pregunten de manera insistent.

-estarà preparada a les hores
esta mena de preguntes,
que semblen no corresponent
i el anar contra corrent?

Llestos i llestes
en coses com aquestes.

-casual és, que entre el present,
pregunten tan eloqüentment,
acusant i contradiguent
per a quedar-se en la gent?

En la ràdio i veges,
moltes sensacions lletges,
i en casa en el pensament,
viatja robotitzat, el meu propi vent.
   

  

dimarts, 10 de maig de 2011

Kiko i el seu aniversari

Hola amiguet;
ja tens altre anyet,
i des de ben xicotet
que eres molt grandet,
i apart de castellanet...
molt morenet..!!!
Va vinga; un petonet,
i que no té sone com un pet
que té vull un montonet.


Tirorito ti to,
tirorito ti to,
tirorito, tirorito,
tirorito tii tooooooooo.


dilluns, 9 de maig de 2011

Comença el dilluns.

Voldria apuntar en els adjunts,
del que no és legal en fervor.
Mentre la policia fa resums
d'investigacions en la foscor.

Comença el dilluns
amb llum i brillantor,
i en no haver-hi difunts.
Però palpant la tremolor,
esperen afectats alguns.

Comença el dilluns,
calma de qui resisteix i no mor.
Trist matí en els conjunts
de la ràbia i de l'amor,
de la lluita i la fortor.

I es que; comença el dilluns,
amb la crua i silenciosa remor.
I amb els mateixos punts,
d'aquell diumenge certificador.

divendres, 6 de maig de 2011

Silenci?


Podria dir i algun dia diré;
 que aquest bloc fa dies que està dominat pel silenci,
 el motiu no seria molt lluny per falta d'idees,
 o de ganes,
 seria cosa del temps i de les prioritats.
 M'he fet el propòsit de no utilitzar més l'expressió 
"no tinc temps", 
de temps tots en tenim el mateix, 
el que em trasbalsa és quan les prioritats 
no em permeten plasmar tot el que voldria...

L'activitat continua i continuarà,
 tot al seu moment i segons el seu vent.

Estem en, o de campanya


Comença el romanç, 
temps de retòrica i balanç,
de grups i dels seguidors,
i dels que després, viuran com a senyors.

Si, estem de campanya,
i en la butxaca, teranyina d'aranya.

Comença el jo faré,
el diré, aportaré i crearé.
Paraules nues totes elles,
crues i negres com el café.

Comença el anunciar,
el senyalar, el acusar,
el transmetre i publicar,
i en la TV, voler-ho remarcar.

El acostar-se i el arribar,
i qué és inclús, formula de alabar,
sens dubte; fins traure'ns el votar.

dijous, 5 de maig de 2011


Juntes elles, paraules penjades en l'oblit de la cúspide del humà.
Untades en runa i fets cruels, motivats per la cobdícia del que no es posseeix.
Abromats en el trist amaneixer i en l'amarga impotència de la nova inabastable posta.
No, no ho oblidem, el record és l'essència de l'estima en el bé i la millora de l'errat.

Distint és el sentiment de revenja i ràbia que ara i després ens rodeja.         
Castic en persones i sers bruts abastant-los més enllà de les descendències. 

dimecres, 4 de maig de 2011

Diuen que..

Les paraules són la configuració acústica de les idees.
Les idees són el reflex de les vivències dels nostres dies.
Els dies són marca de la guia en nostres vides.
Les vides, les que són hui tan poc valorades.

SRJDC

Voldria tindre els ulls dels vents, 
o eixe encert dels minuts precedents,
el poder allargar la meua mà
i transformar-ho en el somni del que no es fa.

Voldria tantes i més,
i desitjar-ho com si jo pogués,
recollir la força de l'esperit pertinent, 
amb el seu propi benestar,
i adjudicar-lo concretament.

Ara, toca patir moments incomprensibles,
on les injustícies són ben certes
i ens ocupa la tristor de les vergonyes.
Pobre de l'animal i del ser humà,
eixe que ens deixa hui, un marcat demà.

Injustícies, sense poder d'actuació,
qué gran decepció!!



dimarts, 3 de maig de 2011

Osama, Osama.

I els mitjos de comunicació
denou ens han fet partícips 
d'una notificació a tota banda
dels democràtics de la Casa Blanca.

De Obama a Osama, 
un tir al cap i l'altre a la cama? 
o era al pit?
Diuen que l'han mort,
que bo.! 
I jo que sóc un bord,
pense si algun dia haurà existit,
el tio, del món més perseguit.

Ara, tots ho criden amb delit,
és mort, és mort,
i no sé si jugar-me un dit. 


Alumne i fill, i gran bord,
fins a ell els millors han acudit,
assassins de l'exercit
que fa cria del mal al parit,
i jo sols veig la foto d'un tort,
i sí, sembla un refregit. 

I no hi ha cos en exposició?
qué ha sigut menjar per als peixets?
Pobrets, pobrets, 
agafaran indigestió.

Obama, Obama,
qué has fet del Osama?

Amb tot açò estarà la pena pagada?
Està tret de la manega per tapar la gran cagada?
Cap on fareu ara l'escapada?
Ai... Obama, Obama, no estaràs fent de Osama?