dimarts, 19 d’abril del 2011

Pensament d'un aburrit

Segueix el pas que ens guia, i per la carretera que ens encamina.
Aleshores, camina també el dia en la senda del temps.
I encamina l'esperança de les nostres descendències, buscant eixe, el món millor.
Recorre el pas i caminem, però sense descans, escapant-se el mal per ser més sans.
Somia un somni somniat, amb bons esperits i calmes serenes de gran formosor.. 
Arrugues en les pells, que per velles fan el camí com la resta de germans.
Camina i camine, la senda que tenim, caminen i camina, com qualsevol anima.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada