dissabte, 26 de febrer de 2011

Podria alçar-se el vent
o podria seure l'aire,
però mai podré gitar-me
deixant de ser versaire.
Podria llegir-me la gent
o podria escoltar-me i caure,
però sempre molt conscient
de que ací hi ha un rimaire.

La lletra me farà valent
reflectint tot el passar,
intentant no ser dolent
al contar i expressar.
I assegut al assabentar
que la millor cosa dels humans,
és; no caure en les mans.

dijous, 24 de febrer de 2011

En el tren dels colors
naixen estes cançons,
naixen les cançons.
Huit cares, que són molt  guapes,
i dos xicots, ben mascles,
i dos xicots, qué mascles.....
En el tren i els colors,
els companys dels dolors,
els companys i els dolors...
Qué xiques més grates
tan fines i tan guapes,
tan fines i tan grates.....
Es versa per contar,
es versa per alabar,
es versa per recordar;
però esta és per memorar,
el que es té que cantar
i a vosaltres estimar....

dimecres, 23 de febrer de 2011

Ací, deixant quatre lletres per ahi, quatre més enllà i intentant agafar-les totes les poques que sé jo, de l'abecedari, i després entre mesclar-les i poder veure si la història és bona i arriba, o si en veritat va i a la fi, canta i ressona, i diu ; va tira-li un pa que se'l fa..!!!
Però visc en un món, el meu, ciutadà com tothom.
Dia a dia, sense malicia, com en família.
Visc i vaig per el camí de la pròpia senda, però sempre amb mira per si perilla.
El temps transmet el passat i aposta sempre en el futur, que sembla roí i dur.
Però mentre tant, intentem deixar nostra mediocre senya del que no res ensenya.
Gran culpa del que no aposta, del que no ix de la closca.
Irremeiablement, la gent pot ser siga eloqüent, però sempre, de entre tots ells, naix un moment.
Saber qui és, sóc i som, deuria ser la primera lliçó en aprendre tothom.

diumenge, 20 de febrer de 2011

"Som fruita que maura el temps,
és bona, i dolça,
i camina des de l'agrenc,
fins a ser, dolent i mal olent".

Naixen xicotets i nus,
indefensos davant el mig,
però agafats al peu mamari
fan les rals llargues, fortes,
eixes que al futur seran;
mirall del que brollaran.

La fruita serà fina i dolça,
serà agraïda, acolorida,
cosa que el temps i la enyorança
a tots sempre crida,
i no pot haver aliança.

Però a crescut,
des de la flor al pinyol,
i la vida així ho ha volgut,
des del ser i el voler,
i més si cap, del que s'ha viscut.

Eixa fruita,
sempre elevada,
altiva en l'espècie,
sabuda i venerada.

El temps la maura,
i la empobreix,
però, com tot el que creix,
adquireix saviesa i cordura,
i fa bo, el que és mereix.

Després del màxim esplendor,
de les baixes front al vent,
de les malàries, pedres i gelor,
aguaita la vida sent conscient
aferrant-se; a la pròpia por.

dimecres, 16 de febrer de 2011

Anomenau com cregues

Poesia?
Que és fer poesia
sinó el posar l'anima en pau.
O és el posar
les lletres ordenades
totes al versar
i perfeccionades?
O serà dir allò 
que pocs veuen,
i que fins al nadó
sempre exalten.
Que és la poesia
sinó un moment
que transmet en via
nostre sentiment.  
Que és poesia
sinó el que s'ha d'alabar 
i el que dolçament cria
el que ho té que contar.
Dansen paraules 
amb sentiments,
i naixen les faules
per moments.
Territori per explorar
i sent eloqüent,
i més que les relaten
sense ser un portent.
Fes poesia,
no pares,
digues dia a dia
el que vegues,
el que penses.
Dansen els contes,
ballen les lletres,
contant, històries fetes.
Vola i en l'aira 
conta i viu,
contagia alegria,
canta i riu.

"Anomenau com cregues
posant-li un nom,
fes el que degues
per a tothom".

diumenge, 13 de febrer de 2011

Matinet, manitet..

"Diumenge de matí;
va..!  tira-li.
Comença el destrellat
deixant la feina de costat".

No passa res..
Després ens afanyarem,
si, un poc més.
Però ara, me caguen..!!
les lletres m'enganxen.
Versem sobre el dia i la nit,
sobre el pobre i el més ric,
de la planura i de la serra,
amb la fauna i la pesquera.
Al polític, a l'autocràtic,
i al teu veí; fàstic,
a mon tio i el cosí,
i al més democràtic.    
Versem a tot allò que es meneja
i fins i tot, per als que tinguen enveja.   
Esta és la meua terra
i per parts el seu sentir,
sent pura i transmissora
fent de bo les coses del ahir.   
El seus vents, el sol,
i les seues grates gents, 
lluminoses del cresol
flamants i eloqüents. 

dissabte, 12 de febrer de 2011

Galopa el vent

  "No intentes sentir-te culpable, ja qué de les errades sempre s'aprén, i el vent a la fi se les endurà. Donar un pas en fals sols és aprendre, és avançar".
"El subconscient les recordarà, males per experiències, però no mai a elles s'acostarà, les deixarà en rere, perqué se les porte el vent.
Afanyat vent, galopa".



Galopa el vent
suturant les ferides,
eixes que té la gent
apilades al subconscient, 
revivint les efemèrides  
del que no és un bon vent. 

Galopa el vent, galopa,
estat pur en nostra ànima,
brolla en nos l'espurna
vivint-la sempre encesa,
mirall de la franquesa
del fet cru que pertoca.
Galopa vent, galopa.
Quedat enrere, que toca.

dimecres, 2 de febrer de 2011

Se que no es menga on es caga, però ara, me toque la braga.

Se que no es menga on es caga,
però ara, me toque la braga.

Membres del comité
que voteu al .S.O.E. i P.P.
Sabeu el que voleu
o tal vegada defenseu?
No feu demagògia
parlant d'una nostàlgia,
agafeu ara el llistó
i lluiteu un muntó.
L'època és molt dura
amb vista de més crua,
i la nostra aportació
ha de tindre; diferent visió.
Ja esta bé de perdudes
les que són tan merescudes,
i no tindre sempre que pagar
el que té que laborar.
Les oscil·lacions del mercat
me fan molt mal el cap,
per això, no mai m'he dedicat.
Si explota la guerra
i puja el petroli,
ja s'ha cagat la "perra",
maleïts, qué fàstic,
va i ens pugen el plàstic.
Si a la Costa del Marfil
no s'acaba la guerra civil,
a mamar-li-la al xoto
que no hi ha més "choco".
No tenen la gallina
que posa el ou,
i la veritat s'endinya
en el que mou.
Tampoc la vaca
que faça la llet,
ni matèria prima
del que ell està fet.
Augmenten la producció
en molts mils de milions,
i estimen que la fabricació
la cobraran en cançons.
Ens fan una explicació
baix la seua objecció,
cosa que ja no crec,
i confiança, és cert.
No es podrà fer un ERE
ni res a l'estat guanyar-li,
i miren al pobre salari
del nostre "mensualari".
I voldran més hores a treballar,
però esta victòria,
no l'haurien de guanyar.
Molts pegaran cabotades
callant per una resposta,
i posaran les hemorroides
estant sempre disposta.
La productivitat,
és treball d'anonimat,
i la complicitat,
està morta, o de costat.
Esta és una, la visió,
després vindrà, o no, la confrontació.
Molts diners vull que guanyen,
però a mi, que no més em lleven!!!

dimarts, 1 de febrer de 2011

Una Tribu...????

Diuen que han trobat
una tribu en l'Amaçones,
i encara no s'hem adonat
que sa casa és de veres.


Pobra civilització
educada i destructora,
tot mereix la protecció
en obligacions de transmissora.


Parlen de preservar
i es mofen en el dit,
i després de publicar
tot cau en l'oblit.


Quetes eixes rates
que certament els buscaran,
quedeu-se en les cloaques
que ells ho agrairan. 


Viuen per a ells
 i en el seu habitat,
no són els cadells 
de la nostra realitat.


I per obtindre un minut
en la noticia del dia,
difundeixen el contingut
en que açò és una alegria.


Ja ho han fet públic
des de la base al Brasil,
i creuen molt pràctic
el contar-ho a les mil.


Que se li va ha fer,
així està este merder.
O en tot cas la visió
en esta exposició.