divendres, 31 de desembre del 2010

Sempre amaneix un nou dia

Amaneix, el núvol cau,
desperta del fer i el moment
del descans prolongat i suau,
el que carrega el sentiment
i l'anima per ha ser brau.

Relaxadament es repassa
les intencions i les labors,
els que fers de la casa
que ens omplin d'honors
quan és neta com l'espassa.

Amaneix i amaneix,
cara neta, monyo fet,
és el que serà i pareix
per el camí del tret
burda veritat de qui coneix. 

Espentant es mou 
amb intencions i prioritats,
el dia demana ser nou
i lluitar amb finalitats.

Vinga, ànim,
alçat que ja amaneix
i el cel no és blau,
i sobre els caps, no mai cau.
És gris i s'estarà fresc, 
però cert és que pareix;
bon viatge amb la nova nau
i del any que desapareix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada