dimarts, 16 de novembre del 2010

Tan cert com...


Desde aquí otearás el levante,

 su sol y sus vientos,

 y ahora para recordarte

 me bastan los pensamientos.

 Que lugar más flamante

 tenerte en mis recuerdos.

 Tú mi Rey, mi guía, mi padre,

 mi mentor, mi estandarte.

.................................

Ací, deixant quatre lletres per ahi, i quatre més enllà, i intentant agafar-les totes les que jo sé del curt abecedari i després de entre mesclar-les i poder veure si la història és bona i arriba, i si en veritat, va i a la fi canta i ressona. 

Però visc en un món, el meu, ciutadà com tothom.

Dia a dia, sense malicia, com en família.

Visc i vaig per el camí de la pròpia senda,

però amb la mira per si poguera o si ho perilla. 

El temps transmet el passat, i aposta sempre en el futur,

 que sembla roí pur i dur.

També dona raó, en el que abans era mala visió.

Mentre tant, intentem deixar eixa feble senya, i del que   no sabem si alguna cosa va i ensenya. 

Gran culpa del que no aposta, del que no té closca.

Lamentablement la gent pot ser siga eloqüent, però sempre, de entre tots ells, sorgirà un moment.

Saber qui és, sóc i som, és la primera lliçó en aprendre-la, tothom. 

................................................

"Si has clavat la pota, 

compleix com toca"

"El demanar perdó 

sempre costa un muntó"

"Si no saps manar, 

deixau als altres portar"

"Sempre dansa i balla, 

però mai per baralla"


.......................................................


Si has perdut el xiquet, estàs més que net.

Si té fas major, no fases mai pudor.

Anant alegre, servil i content, seràs sempre, més bona gent.

I si penses ara, que estic flipat, pot ser siga veritat.

Pensa ser superior, serà qué tens alguna cremor. 

No el pergues mai, xiquet, sigues ben ve, conegut i amiguet.

.....................................................................

 

I quan recorde el que recorde, 

que no voldria recordar, 

sempre faig per oblidar,

 i no recordar el que recorde.



......................................................
Per la vida caminem molts anys en línia recta,
i altres anys buscant el camí. 
Però a la fi,
el cercle es tanca.
..........................................................


"Entre el que dec i el que vull. Ahi està el bon escull".

Bon dia lluminós i ple de claredat al camí,
amb nit tranquil·la, calma, recollida i pacient.
Desitja cordura, tendresa, gaudim el minut fins a la fi,
deixa bona empremta, i l'herència al record corresponent.
Entre l'àngel i el dimoni, estarà sempre, eixe testimoni.

........................................


Si fas el que deus, deixaràs de costat el que veus.
Si eres sempre fidel, també seràs cruel. 
Si travesses la porta, a la següent et porta.
Sí, pensa en el gaudi. I quin serà la fi?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada